napoleòniques que els atacaven. Tanmateix, diversos osorencs varen participar a la contesa, destacant-ne sobretot un, Pere Codina, soldat del Regiment de Cavalleria de Numància, que va obtenir la Creu de Talavera, distinció concedida pel rei per mèrits militars. A la segona meitat del segle XIX, va produir-se la Guerra d'Ultramar, que va acabar el 1898 amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles de Cuba i Fil ipines. Alguns homes d'Osor van participar-hi i van perdre-hi la vida, entre ells dos germans, de cognoms Noguer Bota, morts un a causa de la febre groga i l'altre d'una D$~fl HCION ~==:u.:Ií.séi?ie.a .. -.................................. .._. ,-,- -.... -......... - ..... ·-··· _ _. . .,._ .. , .. _____ No es pot pagar més La situació de pobresa generada per la Guerra de Succ.essió va ser important al poble, atesa la gran quantitat de béns i diners que es van haver de donar. L'ajuntament, preocupat, va adonar-se que això no podia continuar i va fer públic un document el 1707 que deia: " .. .lo consell no vol pagar torteres algun per la sobredita gràcia per vèurer que lo poble està destruhit i pobre per los grans treballs que ha patit i pateix per fer lo servei del rei i així nos determina de pagar cosa alguna per vèurer impossibilitat de tot a poder complir." Llibres d 'actes de l 'Ajuntament d 'Osor malaltia infecciosa; o un altre, Codina Ros, que va tornar a Catalunya però va traspassar poc després, tísic. Durant aquest enfrontament es va produir un fet que, vist des del present, és merament anecdòtic, però aleshores va causar un gran impacte. Un Diferents tipus de tropes espanyoles a Cuba segons una revista de/1895. El bateig del general Moragues El general Moragues ( 1669- 1715) va ser el militar de més alta graduació durant els primers anys de la Guerra de Successió. Va néixer a Sant Hilari Sacalm, però el va batejar el capellà d'Osor, com ens diu la seva partida de bateig: "El dia 28 de febrer de 1669 a l'església parroquial de Sant Hilari Sacalm del bisbat de Vic, fou batejat pel Rnd Dalmau Verneda, prevere i rector de l'església parroquial de Sant Pere d'Osor, el nen Joan, Josep i Francesc, fill legítim i natural d'Isidre Moragues, pagès, i de Maria, muller seva; ... " PLADEVALL, Antoni: El general Moragues. Heroi i màrtir de Catalunya. Diputació de Girona i Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. Girona, 1988. osorenc que va participar a la guerra a Filipines, en Crous de can Caterina, va ser considerat mort. Aleshores, el poble es va bolcar en els seus funerals. La sorpresa, però, es va produir un any després, quan en Caterina va aparèixer sa i estalvi al poble. El que havia passat va ser que el pobre va ser "oblidat" a les Filipines quan l'exèrcit espanyol va haver d'abandonar a correcuita aquella zona i ell, pels seus propis mitjans, va aconseguir arribar a Catalunya. 23
osor
To see the actual publication please follow the link above