El bordó de Notre-Dame era la campana predilecta de Quasimodo. tingut en comú el seu caràcter de satíriques i combatents enfront dels poders establerts. Entre elles cal destacar La Campana de Gràcia (1870-1934) i L'Esquella de la Torratxa (1872- 1938) de Barcelona, que varen adquirir un important ressò en l'opinió pública i la vida política de l'època. Tanmateix n'hi va haver a Sarrià - "la campana de Sarrià ressona fins a Puigcerdà"Manresa, Montblanc, Sant Boi, Lleida i Reus. A Palma de Mallorca es va editar Las Campanas en el darrer decenni del s. XIX. En el postfranquisme, I'ADAC de Girona va instaurar com a òrgan El Batall. La campana que camina La balada costumista Die wandelnde Glocke (1813) de Goethe va ser traduïda per Pau J. Riera a final del segle passat i publicada a Girona. Amb posterioritat Josep Lleonart la traduí normativament i fou inclosa al llibre Goethe. Antologia que la Generalitat dedica a les escoles de Catalunya, que amb un pròleg de Carles Riba es va publicar l' any 1932. Si n'era un noy qu'en lloch d'anar lÍ missa a la capella, sols se dalia per fugir del poble, cada festa. La mare diu: "Escolta bé la veu de la campana; en va voldras fugirne lluny: allí vindrà a cercarte. " Pensa' baylet: "Del campanar no hi ha por que s' a_llunyi. " De la mà de la literatura, obres relacionades amb les campanes han donat nom a peces dramàtiques del més variat signe, com sarsueles i revistes musicals, moltes portades al cinema amb posterioritat. La filmografia abasta títols de la categoria de El geperut de NotreDame, de Wallace Worsley (1 923), amb una nova versió de W. Dieterle de 1939 i la dirigida per Michael Tuchner el1982; Per qui Y fuig corrent, sempre corrent, com si f ugís d'estudi. Del campanar no 's sent la veu: "Desvarieja la mare"; mes, encalsantlo, ¡ho quin esglay! brandant va la campana. Lo pobre noy se sent glassar la sanch dins de las venas, y, ab por de veures assolit, va y ve, perduda l'esma. Mes se reftí tot d'un plegat, y, ab embranzida forta, camps y bardisses a través, cap a l 'iglesia corra. Y cada festa de guardar, lo noy, com vol sa mare, no espera, no, sentia tan prop la veu de la campana. Pau J. Riera LO GERONÉS, setmanari porta-veu del Ce111re Catala11ista de Gero11a y sa comarca. Núm. 122, 15 d' agost de 1896, p. 3. toquen /es campanes, de Sam Wood (1943); La campana de la llibertat, d'Henry King (1945); El miracle de /es campanes, d'lrving Pichel (1948); Campanades a mitjanit, d'Orson Welles (1965); Les campanes de Silèsia, de Peter Fleischmann (1 972); La campana de l'infern, de Claudio Guerín (1973); La campana de vidre, de Larry Peerce (1979); La campanada, de Jaime Camino (1979) i Campanes roges, de Serguei Bondarchuck (1982). 79
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above