acompanyats d'un confrare, aprenent o mosso, es lliuraven pels camins la majoria de vegades amb un pollí i les eines o materials més indispensables a la recerca de feina i oferint uns preus sempre més competitius que els del lloc. Una de les maneres que tenien per a conèixer una possibilitat de feina era seguir els picapedrers, atès que aquests podien estar bastint un edifici religiós -que sempre es rematava amb una campana- o que calia proveir amb estris cultuals com encensers o canelobres. Un altre supòsit era que els picapedrers estiguessin modelant boles de pedra per a l'artilleria i allà era probable que necessitessin fondre canons. En els segles XVI i XVI I ja existien foneries de canons Notícia de fonedors de les terres de Girona, segles XIV-XX La nòmina de fonedors de campanes originaris de les contrades gironjnes és extensa. A tall il·lustratiu es relacionen diferents senyers amb indicació de la localitat i el període cronològic en què es documenta la seva acti vüat. La Bisbal d'Empordà Salvi Serra, s. XVIII José Hejido, s. XVlii Figueres Tomàs Masoliver, s. XVIII Modest Pijiula, s. XVIII Girona s. XIV: Joan Verger, fa nu1ia Joan s. XV: Antoni Verguer, Joan Fexes, Bernat Guàrdia, Joan Sanyer establertes que rebien encàrrecs de l'Estat, i es generalizaren els tractats d'enginyeria militar de la mateixa manera que els relatius a la fosa de guerra. A l'època, el coure més preuat per la seva El mestre fonedor revisam els càlculs alta/Iu s. XVI: Eloi Ferrer, familia Joan, Roc Xinxola, fanu1ia Senyer, Antoni Sever, Soler, Llorenç Trull. s. XVIT: família Senyer, Jeroni, fanu1ia Puig s. XVIII: Josep Escarrà, Vicenç Oliva, Serva, Gregori Brasco s. XIX: Feliu Bracons, família Serratosa. s. XX: fatru1ia Puig. Olot Joan, Esteve i Miquel Calça, s. XVI-XVIT Barberí, s. XVIII-XX Mjquel i Pere Coromina, s. XVIII Gaspar Coma, s. XVffi Ripoll Josep Boxo, s. XIX puresa era l'hongarès, enfront a la gran quantitat de mermes del de l'Havana. D'altra banda l'estament militar es queixava de l'escassesa de fonedors del país i dels preus gravosos que s'havien de pagar per a contractar-ne d'estrangers. Felip V va emprendre l'any 1711 la reforma de l'arma d'artilleria i va nomenar el càrrec de Comandante de Artillería y sus Fundícíones, obrint pas a la progressiva nacionalització de la indústria de guerra. 13
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above