14 e an Barberí és l'única foneria de campanes existent a les comarques de Girona, i com a empresa en activitat s'acredita com la degana de la circumscripció. Durant anys i panys parlar de campanes ha estat parlar de Can Barberí d'Olot. Els seus orígens es fixen amb anterioritat al segle XVIII amb l'arribada a Olot de tres germans de la família Barberi de mestres fonedors italians. El més jove, Miquel Barberi, es va casar a la ciutat, circumstància que va propiciar el seu arrelament i l'inici de la catalanitzada nissaga Barberí, que perdurarà fins l'any 1977. Des d'un bon començament la casa excel·lí en la tradició heretada de la fosa de campanes, que va compatibilitzar amb la d'estris domèstics com cassoles, olles i morters, fins que a mitjan segle XIX Esteve Barberí va crear el taller del carrer Lorenzana ampliant l'activitat en la seva vessant artística, dedicació que li va fer guanyar un lloc en els annals de la metal·lúrgia del país. Si en un principi el mercat es constrenyia al bisbat de Girona, aviat arribaren encàrrecs d'arreu i l'exportació d'obres a Amèrica del Nord i del Sud. La tasca els valgué un ampli reconeixement i l'atorgament de la medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. \ Escultors com M. Hugué, Viladamat, Casanovas, Alsina, Aspecte de lajo11eria d'Olot cap a 1961. Llimona, Ciarà, Oslé, Rubió o Marès varen confiar les seves escultures als Barberí, destres en el procediment de la cera perduda. En temps de guerra la casa es va adaptar a les circumstàncies. En el decurs de la tercera guerra carlina els Barberí varen construir i vendre canons a ambdós bàndols. Marià Vayreda es va fer ressò de /a Xocolatera, denominació popular d'una rústega peça d'artilleria. La guerra civil de 1936-1939 va interrompre la fabricació de campanes i en contrapartida es realitzaren peces monumentals i
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above