Cartell de Fires d'autor desconegut i sense data. (c. 1950) Història I Crònica Carles Rahola, La ciutat de Girona (1929), La pena de mort a Girona (1934); Joan Vinyas i Comas, Memòries d'un gironí (1932); Joaquim Pla Cargol, Gerona popular (1955), Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses (1971 ); Gerión (Carles de Bol ós) a Angula de la Ciudad (1959); Narcís-Jordi Aragó, Girona ara i sempre (1982); Carles Vivó, Llegendes i misteris de Girona (1989); Enric Mirambell, Girona, entre la història i l'actualitat (1990). Impressions i comparances del Baró de Maldà El cinquè baró de Maldà (1746- 1818) va descriure l'ambient campaner gironí i va fer un estudi comparatiu dels sons de les noies gironines amb d'altres del país. El seu interès vertader es confirma pel fet que tot i ser un passavolant coneixia una versió de la tradició sobre la grandària del Bombo, que es recull dins del text següent: Tocaren en la Seu 8 horas y la campana de las horas retumbaba a cada colp de martell, sent molt sonora, y tant grossa que, segons diuhen, caben set sastres baix la gran boca d'aquella campana. En efecte, té un to molt grave y allò de re sonar a cada colp tres o quatre minuts. Poch rato después ohírem la campaneta que señalaba la oració de l'A ve Maria de la nit de dita cathedra!, des de lo hostal. Y, parat lo sonido de esta, comensaba la major del rellotge, o digam la major campana de Gerona, primera, segona y tercera Guia per a infants Jordi Dalmau, La catedral resseguida (1985). · Altres referències i cites breus es deuen a Miquel Pairolí, Narcís Comadira, Camil Geis, Josep Tharrats, Jeroni Zanné i Joan Badia. batallada, fent el baix a to tas las demés campanas de las iglésias, y la de la col·legiata de Sant Feliu, son nom Narcisa, parexia lo sonido al de la Antònia de la parròquia del Pi en Barcelona. Tocada que hagué la oració, durant-li lo eco o resò del campanon de la Seu llarga estona, se ventà a la grossa de dita cathedra, nomenada la Capitular, que se assimilaba lo sonido de ella a la major del monastir de Montserrat de la montaña. Lo motiu era fer-se la festa demà, solemne en tal any, vigília de Corpus, del vot de Sant Narcís, bisbe y patró de Gerona. A 9 horas de tocà lo parenostre per las ànimas, mentres que sopàbam de ensiam, algun guisada y per postras un platet de maduxas, que, ab lo sucre, éran to tas elias un delicat almívar. .. D'Amat i de Cortada, Rafel: Miscel·lània de Viatges i Festes Majors, vol. I, Ed. Barcino, Bama, 1994, p. 263. Tanmateix, periodistes i columnistes com Fèlix Bouso, Josep M. Ministra!, Joan Ribas i el cronista oficial de la ciutat Enric Mirambell han publicat articles als diaris locals a propòsit de la recuperació del patrimoni campaner viscut en els anys 1995-97. 81
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above