80 Les campanes de la catedral de Girona han tingut un ressò permanent en les lletres gironines. Els poetes i els escriptors han testimoniat l'ambientació sonora de la ciutat en el decurs del temps, contribuint a fornir una bibliografia que aplega un gruix considerable de referències en obres ben diverses: reculls poètics, memòries, cròniques ciutadanes i tractats costumistes. Malgrat tot, resten pendents de realitzar treballs de caràcter etnològic que permetin contextualitzar i interpretar pròpiament el fenomen des d'una perspectiva sociocultural; l'antropologia com a disciplina no ha gaudit de presència com a camp d'estudi a les comarques gironines continuadament ateses per l'escola històrica. A fi de poder aproximar-se a aquest ric corpus donem compte d'una breu compilació que permeti guiar el seguiment d'autors i títols, tot i no exhaurir el seu abast. Poesia Víctor Català, Campanes do/ces, 192 ... ; Miquel de Palol, Obra poètica (1985); Josep Tarrés, Campanes i Tarda sense campanes al seu "Llibre del Corpus" (1990); Dídac Faig, L'alba i el mur. "parva gerunda" (1991 ); Margarida Colom, Girona, ciutat submergida (1995). Cartell de Fires de 1943 de Joan Orihuel i Barra. Prosa/Narrativa Josep Berga i Boix, L'estudiant de la Garrotxa (1895); Prudenci Bertrana, El vagabund (1933); Joaquim Ruyra, La fi del món a Girom:;1 (O.C, 1949); Miquel de Palol , Girona i jo (1972); Josep Pla, Girona, un llibre de records (O.C. vol. 111, 1972); Jaume Ministra! i Masià, Ciutat petita i delicada (1975). Donat va ser l'autor del cartell de les Fires de 1951.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above