~· l'escultura i l'estri haurien estat fets pel mateix sant, i així es determina expressament, mentre que la procedència de la campana resta sense aclarir. La campana havia de servir per a convocar els pastors a compartir l'oració i la sopa de l'olla. Sant Gil, davant l'amenaça morisca, va abandonar Núria i va enterrar en una cova la imatge, l'olla i la campana per a evitar que fossin profanades. Aquests fets queden eclipsats fins que l'any 1072 un ermità de nom Amadeu arriba a Núria i anuncia als pastors l'aparició de la imatge. Un bon dia un bou va començar a gratar el terra amb les potes insistentment. Els pastors hi varen acudir i descobriren que estava desenterrant els símbols de Núria. El rector de Queralbs va resoldre baixar la Verge en processó al poble. Quan la comitiva va arribar a la Creu d'en Riba unes forces els impediren avançar: signe evident que la Mare de Déu no volia marxar de Núria. Un ritual d'integració que en el decurs del temps d'alguna manera perpetua la relació del lloc amb els pastors, la Mare de El text clàssic dels goigs de la Mare de Déu de Núria narra la llegenda fundacional del santuari. Déu i l'Església és la processó del primer diumenge de setembre que presideix el bisbe i que comana en Joaquim, majoral de Fornells de la Muntanya, localitat on ha bastit un espai museogràfic dedicat a la vida dels pastors. Les ofrenes estan formades per formatges, matons, llet, pa i xai. La Mare de Déu de Núria és la patrona de la diòcesi d'Urgell i dels pastors catalans. La tradició també diu que la Verge és advocada contra l'esterilitat femenina i per això actualment es perpetua i actualitza la utilitat de l'olla i la campana. En un lateral de la capella hi ha una instal-lació que permet posar el cap dintre l'olla i tocar alhora la campana. Cada toc representa un fill que s'implora. rf!W~nmr~ IVJ!!"'!!!tf!".OO!¿!! l!!l !'.!.~ IDU!="2Pl ".!:.'~11.?'Kt!!'!'fo3 , __ ...._._ La visita i sotmeti melit a les propietats benefactores de la campana és 1111 ritual observat per bona part dels pelegrins. Circumstància que també es repeteix a Planès (Alta Cerdanya) i a Sant Antoni de Galamús (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda). A Núria només s'hi pot arribar per camins de muntanya o amb el tren cremallera, l'únic existent a la península. La història de Catalunya d'altra banda hi resta vinculada per la redacció de l'Estatut republicà i el segrest i retorn de la Mare de Déu per un grup de creients catalanistes que no varen permetre que fos coronada canònicament pel franquisme (1967). Joan Maragall va dedicar-li uns goigs (1894) que s'han incorporat amb mereixement al patrimoni de la vall. 39
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above