La Mecanització

Les Campanes

Els campanars mantenen el seu caràcter estratègic per l'alçada i l'abast de l'entorn. En ocasions les campanes resten acompanyades d'una munió d 'artefactes diversos que se serveixen de l'emplaçament malgrat la lletgesa que comporten, com en aquest cas a Sant Joan Pladecorts (Vallespir). Règim comunitari: Ajuntament (reunió del consistori). Sometent (o bàndol, arravat a les Pitiüses). Foc. Girar Batuda (feina del camp). Cordó (risc de naufragi). Seny del lladre (busca de malfactors). Repics de Festa Major. L'hora del seny (retreta per als que es trobaven fora vila i tancament dels pobles emmurallat s). Toc dels perduts. Toc de la Sang (condemnats a mort). Venda de peix i sa/. Temps (a bon temps o a mal temps): el mal temps s'arribava a precisar ent re pluges i tempesta. En aquest darrer cas A toc de campana Un breu diàleg dóna notícia sobre la influència que van prendre els senyals campaners en la regulació de la vida quotidiana al món rural. En sortir de l'ermita, l'ermità tenia delit per tritllar una bona estona. -Quin dring el d'aquesta campana. En tenim sort. - lla del Coll? - Aquesta és per al toc de temps. Aquest home d'aquí és un gínjol. Toca a oració el matí, migdia i vespre. Quan mor algú, fa el toc de difunts. Després del toc d'ànimes, si és una dona fa dues batallades; si és un home, tres. - Reseu l'àngelus quan treballeu? - No. Tothom va a la taleia i hom no se'n recorda. Al matí sí, perquè encara hem de sortir als defores. es procedia a tocar les campanes per a allunyar els llamps. Simultàniament el capellà procedia a comunir. Religioses simples: A ve Maria. Rosari. Ànimes o Vespres. Missa. Novenari. Grans celebracions religioses: Toc de festa a les vigílies de les especialment assenyalades al calendari cristià (Glòria, Pasqua, Corpus Christi, la Mare de Déu d'agost, Tots Sants, Nadal. .. ). Popularment es coneixia com el Hi ha gent que diu el rosari. -Tan aviat? -Així no se'n descuiden. A casa el passem al vespre, quan hi som tots, petits i gran s. -A ranvespre e_ ls tocs deuen fer més reverència. - Reverència i favor, que us diré, jo? Mireu, l'ermità de Sant Francesc no es descuida mai de cap toc. A la tarda mateix, a quarts de quatre, fa el toc de la beguda durant tot l'estiufins a finals de setembre, perquè per Sant Miquel, la beguda se'n va al cel. Vull dir que aleshores el dia ja és curt i ens recollim aviat a casa, on sempre hi ha grills per fer. LLONGARRfU, Ramon: Un any a pagès. La comarca d'Olot: una agriculwra cerealista i de subsistència. Llibres de Batel, Olot, 1995, p. 69. toc de posar pilota a l'olla i repicar gros. Toc del bacallà o dels llaminers, que es feia el dimarts de Carnest oltes. Ritus de pas: Bateig. Mort. Aquest distingia el sexe i l'edat, i, en alguns llocs, fins i tot el veïnat a què pertanyia el difunt. El toc d'albat era els dels nens i nenes menors de 7 anys. La durada en un i altre cas depenia de la paga que es fes al campaner/a. L'administració del viàtic (toc de combregar o de recomanació de l'ànima). 49


Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above