fabricació tant d'un rellotge com d'una campana a l'Edat Mitjana, treballs que varen ser executats pel mestre rellotger Antoni Bovell d'Avinyó, plomberius del papa lnnocenci VI, i el mestre de senys Jaume Sotí de Narbona, sota l'interès personal del rei Pere 111 el Cerimoniós. Per a la construcció del rellotge es varen necessitar 58 quintars de metall i 13 quintars i mig de plom per als contrapesos. El primer rellotge de la catedral de Girona es va construir en el s. XV, i es volgué que fos igual que el de la seu barcelonina que havia construït Joan Agustí, mestre major de l'obra de Girona. En el s. XVI, Pere Anés fill en va fer un de nou, la història del qual va passar per moltes vicissituds atesa la seva manca de precisió, circumstància que va fer necessària una comissió "per a procurar l'aptitud del rellotge de manera que en tocar no menteixi com sol fer". Un canonge ho va sentenciar amb sornegueria: Qui vol rellotge mantenir, bella dama fruir, els parents pobres ajudar, tot dia ha (de) començar. En el segle XVIII el nou rellotger va ser Antoni Safoy. El primer rellotger català del qual es té notícia és Guillem de Ballestar, amb obra feta a Vic en el s. Xlii, seguit del palamosí Joan de la Pedra, del s. XV. D'entre les nissagues d'artesans rellotgers amb renom que varen treballar en el s. XVIII destaquen la família Bover de Sant Joan de les Abadesses i els Estorch, Tomàs i Oms d'Olot. Tributari d'aquells pioners cal citar contemporàniament Joan Fabra de Girona, que en la segona El rellotge del campanar de Parlavà és una joia del patrimoni empordanès. L'antic rellotge de la catedral, del segle XVIII, actualment és exposat al Museu d'Història de la Ciutat de Girona. meitat del s. XX ha estès la seva obra arreu de la província. Fora de les comarques gironines són rellotges cèlebres el de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, al qual l'ajuntament comtal va confiar l'hora oficial, el de la "Puerta del Sol" de Madrid, que va ser construït l'any 1866 per José Rodríguez de Losada, un lliberal expert en rellotges marins (cronòmetres), i el BigBen de Londres, el més famós d'Europa. 61
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above