la màscara mortuòria del llibertari lleonès Buenaventura Durruti. Anys a venir i com a contrast es va treballar el bust del dictador dominicà Trujillo. L'etapa de postguerra va redreçar el negoci de les campanes, atès que se n'havia destruït un bon nombre en la contesa. El capítol catedral de Girona els encomanà les noves Quotidiana, Capitular i l'Assumpta, que esdevindria la campana suicïda. Tanmateix, la conjuntura propiciada pel nacionalcatolicisme va fer acréixer el treball en el camp de l'art sacre com seria el cas de l'emblemàtic encàrrec del Sagrat Cor de Jesús que corona el temple expiatori del Tibidabo de Barcelona d'ençà de 1950, obra de J. Miret, amb una altura de set metres i un pes de cinc tones. Un altre exemple és la campana Tura, Faustina i Liberata que l'any 1964 varen oferir els catòlics olotins als dels Estats Units d'Amèrica i que una vegada beneïda pel bisbe Narcís Jubany es va lliurar al cardenal Joseph Francis Spellman, arquebisbe de Nova York i un dels personatges més influents a la Casa Blanca i al Vaticà. Amb la mort de Pere Barberí l'any 1976 i la jubilació del seu germà Iu, va portar l'empresa Ramon Castey, un antic Els treballadors amb !afigura del Sagrat Cor acabada i abans de traslladar-la al Tibidabo, 1961. aprenent i treballador de la casa que s'havia independitzat i es dedicava a la fosa industrial. Això va suposar una nova embranzida per al negoci, que continuà la fosa de campanes i l'obra sumptuària i decorativa. Succeeixen als primers artistes noms com Rosa Serra, Lluís Curós, Celestí Devesa, Albert Rosa, Tàpies, Corberó, Jaume Plensa ... El treball segueix amb uns estàndards notables. La quadriga de Pablo Gargalla, instal·lada amb motiu dels JJOO del 1992 a l'avinguda Meridiana de Barcelona, ha sortit dels tallers Barberí. L'any 1994, després de segles d'estada a Olot, l'empresa es va traslladar al polígon industrial de Riudellots de la Selva a la recerca d'una millor infraestructura i d'un emplaçament més adient. El canvi de lloc i la modernització de la producció no ha suposat, tanmateix, trencar la tradició apresa, i fins i tot s'ha conservat el nom de Can Barberí. L'altra foneria catalana és la Guixà de Monistrol de Montserrat, a la qual acut des de l'abadia veïna dom Gregori Estrada per a donar el seu consell autoritzat a l'hora d'afinar i dotar de musicalitat les campanes montserratines. Relleu montserrat{ en una campana ben acabada de Can Barber{. 15
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above