12 Al fonedor de campanes, segons les èpoques i llocs, se l'ha conegut amb denominacions diferents. En textos llatins se l'identifica com a magister nolarum, magister cimballorum i campanerum. En català apareix com a senyer, mestre de senys o de fer senys, campaner, senyerius i mestre de campanes. També buidador, mestre courer, i amb posterioritat com a mestre d'artilleria. A l'Edat Mitjana l'ofici s'enquadrava dins el sistema gremial, marc d'aprenentage i de sanció pública de la professionalitat. Generalment la tasca esdevenia consuetudinària dins el marc familiar i els coneixements es trasmetien de generació en generació. A la ciutat de Girona, a mitjan segle XVI , els mestres de fer senys s'aplegaven a la Confraria de Sant Eloi juntament amb els altres artesans metal·lúrgics com els ferrers i serrallers. Circumstància aquesta que també es donava a llocs com Barcelona, Perpinyà, lila o Prada. L'especialització, l'habilitat en l'aliatge dels metalls i les seves aplicacions (el llautó, l'aram, l'estany i el coure, que era la base del bronze del qual es construïen les campanes, els canons i les monedes), el domini de la fórmula magistral que cadascú conservava i mantenia en secret, la destra aplicació de l'escala o bàcul de Jacob, regla de proporcions que Campanes a/ taller Barberí d'Olot just abans del trasllat a Riudellots. els servia per a resoldre els càlcu ls de mides i pes de les campanes, esdevenien unes característiques singulars que atorgaven als mestres campaners reconeixement social. D'aquí la raó que a vegades rebessin el tractament de mossèn, reservat a clergues, homes d'ofici prestigiós i personatges rellevants. Tot i que alguns disposaven d'una ubicació estable se'n reconeixen una majoria d'ambulants, atès que les dificultats del transport comportaven que la fosa es fes a peu de campanar. Sols o
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above