64 D es de temps reculat, els Riba posseïren la masia que duu encara el nom d'aquesta nissaga, situada al nucli de I'Hostalnou. En tenim notícies concretes, dels Riba, des del segle XVI. Una pubilla, Magdalena Riba, dins la segona meitat del segle XVIII es casà amb Joan Burch i Sayols, de Sant Iscle de Colltort, i de llavors ençà els Burch se succeïren al front de la casa fins que aquesta, l'any 1965, fou adquirida per Laboratorios Sobrino, S.A. Eusebi Burch i Casellas, el seu fill Joaquim Burch i Ventós, mort el1909, i l'hereu Josep M. Burch i Sitjar foren els qui decidiren la reforma i ampliació de la pairalia. La Riba, fins aquell moment, era un gran edifici amb construccions afegides i sense cap element remarcable. La inscripció "Eusebi o Burch I 1884", sobre una porta de la façana posterior de la casa, correspon a l'ampliació primerament efectuada. Després s'encarregà a l'arquitecte Simó Cordomí, de Barcelona, una reforma general del conjunt d'edificis. En el projecte, de l'any 1899, s'adoptà l'estil neogòtic, que no va pas convèncer els Burch. Al cap d'uns anys confiaren la millora a Rafael Masó i Valentí (1880-1935), un dels arquitectes modernistes més destacats. La Riba va ser reformada al final del primer decenni del segle XX d'acord amb el projecte de Rafael Masó. La fotografia mo~· tra la casa llll cop acabades les obres. S'aixecà una construcció que, en el primer pis, fou destinada a capella privada, d'acord amb l'estil neogòtic primerament previst. A la façana principal de la casa, Masó va afegir-hi unes galeries porxades a la planta baixa i el primer pis, i una altra galeria al segon pis, coberta només en la part central, on utilitzà pedra per als pilars i grans arcs de mig punt. Per a les galeries, projectà una barana feta de peces de majòlica i n'encarregà la realització al ceramista Alfons Coromina, de la Bisbal. Féu
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above