Al bell mig del fossar de l'església parroquial de Santa Margarida de Bianya hi ha un pedró que té, al peu, una petita estela de marbre blanc amb la inscripció "La Joventut Tradicionalista d'Olot i sa Comarca, a els Màrtirs i Herois de la Tradició que reposen en aquest lloc sagrat. Olot, Festa dels Màrtirs. 1927". Aquest senzill monument fou coHocat el dia 13 de març i recorda l'episodi bèHic ocorregut durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Les carlinades anteriors, o sigui la Guerra dels Set Anys (1833-1840) i la Guerra dels Matiners (1846-1849), no tingueren aquí especial incidència, però l'ideari carlista comptà aviat amb partidaris i simpatitzants, sobretot entre els terratinents. Un fill de la Riba, Mn. Josep Burch i Ventós, autor d'algunes publicacions religioses, escriví el llibre Datos para la historia del Tradicionalismo Político durante nuestra Revolución, publicat a Barcelona el1909, que tracta sobre els fonaments de la causa carlina. El desgavell bèHic havia provocat, entre altres coses, que quedessin força buides les arques municipals. L'Ajuntament de Capsec no tenia, pel novembre de 1852, diners "para atender d los gastos de la traslación d la capital", manada pel governador de la província, de l'anomenada "calderilla catalana". És més, l'alcalde Benet Danés va recordar que es devien 160 rals de billó a Joan Pujol, i per a saldar el deute es decidí que el dipositari Eusebi Burch avancés 600 rals, a tornar en el moment en què "el Gobierno facilite el medio de cubrir dhos. gas tos". Pel que fa a "rendir las cuentas municipales que reclama el M.l.S. Gobernador", l'alcalde no va treure'n l'aigua clara dels individus que de 1835 a 1848 havien format part de I' Ajuntament, segons va explicar al consistori el 8 de maig de 1853, de manera que passar comptes fou impossible, perquè "durante los Làpida en recordança dels carlins que moriren en defensa dels seus ideals, al ceme111iri parroquial de Santa Margarida de Bianya. trastornos de las dos zíltimas guerras civiles se estraviaron cuasi todos los documentos ó antecedentes necesarios para la formacion de dhas. cuentas pues que en los varios allanamientos ó dispilfarros de los docum,entos que ecsistian en la casa del comun, y demas baivenes porque pasaron los pueblos que componen este Distrito como es público y notorio han hec ho desaparecer en realidad la mayor parte de los papeles interesantes ". Els fets de més transcendència tingueren lloc durant la darrera carlinada. Durant la primavera de 1874, mentre sojornava a can Bolòs, d'Olot, Rafael Tristany va emmalaltir de gravetat. Ja convalescent, i per tal d'acabar-se de refer, el general carlí es traslladà a la Riba, a l'Hostalnou de Bianya, on cada dia oí missa, agenollat, a l'oratori de la casa. S'hi va estar fins al juny. Recuperat del tot, va traspassar després la frontera i es posà de nou a les ordres del seu monarca Carles VII. Pel març de 1875, les forces carlines es prepararen per a fer front a l'anunciada ofensiva del general Arsenio Martínez de Campos; s'envià un escamot de trenta homes a Castellar de la Muntanya per tal de vigilar i impedir les fortificacions que s'havien començat a fer a
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above