La vall de Bianya és una de les zones més plujoses de la Garrotxa. Els corrents d'aire humit que provenen dels Pirineus entren a la comarca per l'extrem nord-oest del municipi, i això fa que al Capsacosta i a les capçaleres de les valls del Bac i de Sant Ponç d'Aulina s'enregistrin pluges freqüents i intenses. Llavors, els torrents i rieres augmenten ràpidament els seus cabals i no costa gaire que inundin terres i cobreixin les passeres i els passallisos. La història n'està plena, de grans i petites eixides de mare dels corrents d'aigua bianyencs. Més d'un pont n'ha pagat les conseqüències, com ho evidencien les restes del que hi havia sobre la riera de Sant Salvador de Bianya, considerat d'origen romà, entre can Pere Sastre i la Pineda, i les del que permetia, prop de Sant Martí de Solamal, travessar la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que era igualment antic. Però de danys també n'han causat els eixuts, la tramuntana, les calamarsades i els temporals de neu. Hi ha notícia de les torrentades de la primeria d'octubre de 1617, i de la forta tempesta d'aigua i pedra que caigué sobre la comarca olotina el 7 de setembre de 1798, de la qual s'explica que els més vells no n'havien pas vist mai cap d'igual. Ja en el segle XX, tenim la inundació del 12 d'octubre de 1907, coneguda popularment com "l'aiguat de La visita del bisbe" perquè just aquell dia el Dr. Pol iniciava una visita pastoral a Olot i rodalies. La revinguda de les rieres bianyenques fou molt important i quedaren destruïts quatre ponts-palanques, 250 metres de la carretera d'Esperança, conreus i unes quantes plantacions d'arbres. Els camins esdevingueren intransitables i hi hagué moltes finques amb desperfectes, principalment les de Sobeies i del mas Torras, a Socarrats, i les de la Canova i el Mallol, a Santa Margarida de Bianya. Unes quantes cases de Llocalou van quedar inundades i els L'aigual del mes d'ocrubre de 1977 causà força danys. F orografia del poll/ de Lloca/ou, al bel/mig del qualles aigües desbordades obriren un gran foral. veïns demanaren que es desviés el torrent que procedia del mas Perer i de les terres de Francesc Conill. L'Ajuntament decidí la canalització d'aquestes aigües i atendre, a més, la petició d'ajut dels habitants de Castellar de la Muntanya per a reparar els danys causats a la carretera d'aquest poble. L'any següent, els veïns de la vall del Bac demanaren la cooperació municipal per a construir el pont-palanca de cal Ferrer, i el consistori acordà de destinar-hi 200 ptes., que serviren per a pagar a Vicenç Pagès, l'any 1909, dues vigues de ferro destinades al susdit pont. La inundació més sonada fou, però, la de Sant Lluc de 1940. A la Canya, el Fluvià s'emportà algunes cases i fàbriques, i la riera de Bianya i els seus afluents causaren danys de gran importància en els conreus més propers als cursos fluvials. Algunes famílies quedaren desemparades i l'Ajuntament hagué d'auxiliar-les materialment i amb diners, obrint-se a tal efecte una subscripció pública. Les intenses pluges van malmetre molts camins, entre els quals hi havia
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above