UN TESTIMONIATGE D'EXCEPCIÓ

la vall de bianya

Mn. Esteve Soler i Torras havia nascut el 21 de novembre de 1898 a la parròquia de Santa Maria de Finestres. Ordenat l'any 1925, exercí a Llançà, Sant Sadurní de la Bisbal, la Cellera de Ter i Olot. En 1932 va ser nomenat ecònom de Santa Margarida de Bianya i en 1936 prengué part en les oposicions convocades per a cobrir algunes parròquies. La Guerra Civil impedí que prengués possessió de la rectoria de Santa Margarida de Bianya fins al 7 de juny de 1939. Hi romangué fins que, el 24 de febrer de 1973, el cridà la mort. Va estar, doncs, a l'esmentada parròquia bianyenca uns quaranta anys seguits, a excepció del període de guerra. Al començament dels anys quaranta escriví unes notes autobiogràfiques sobre les amargues experiències viscudes en els primers dies de la Guerra Civil i que retenia encara ben vives en la memòria. Aquestes notes, traduïdes aquí del castellà, la llengua que emprà en aquell moment el sacerdot, constitueixen un testimoniatge d'excepció sobre el que va passar a la Vall de Bianya en els primers dies de la confrontació bèHica. "El dia 26 de juliol de 1936, essent rector de Santa Margarida el qui escriu aquesta nota històrica -diu Mn. Esteve Soler- vingueren els milicians marxistes de Sant Joan les Fonts i després d'un registre a la casa rectoral s'entossudiren a voler incendiar l'església, sense que els arribessin a convèncer les meves raons per a dissuadir-los de tan infernal projecte ... ... El dia anterior, festivitat de Sant Jaume, havia anat a Sant Miquel, per a dir la missa, a les dues de la matinada, per veure des d'allà què passava a Olot, i en pujar vaig adonar-me que ja estava cremant l'església de Caps ec, la qual cosa em donà a entendre que tot anava molt malament; en arribar a l'ermita vaig veure, amb sorpresa, que de {liversos punts de la ciutat d'Olot sortien gran fogueres, per la localització de les quals vaig poder saber que eren les esglésies parroquial, Ntra. Sra. del Tura, els Dolors, Carme, Caputxins, Providència i Casal Marià, mentre a Riudaura repicaven les campanes per a l'ofici de les deu, que no pogué celebrar-se. Vaig anar a esmorzar a cal Menut, i tement l'incendi de la meva església, vaig anar a casa, veient, en arribar-hi, que fumejava l'església del Clot; eren les onze del matí i creient que aviat vindrien cap a la meva vaig sumir les partícules, amagant les joies i altres coses que després trobaren els milicians, passant la resta del dia i la nit del 25 amb veritable ensurt, cregut que d'un moment a l'altre vindrien a calar foc al temple; vaig vigilar tota la nit fins que el dia següent, a Les vuit del matí, vaig veure pujar una camioneta que semblava guiada per diables, per La velocitat amb què anava; prenc els binoples i veig que són ells; es dirigeixen cap a Sant Pere Es puig i pocs moments després ja surt fum de L'església; veig baixar els facinerosos que, en un obrir i tancar d'ulls,ja són aquí ... ... amb el fusell destruïren el sagrari, llençant a terra el copó (sense formes i petit, que hi havia deixat); em deixaren retirar la cera i la poca xavalla que havia deixat als caixonets d'almoina, mentre que amb els pals de Les banderes feren saltar Les imatges per a fer pilons i calar foc a l'església; la que més profanaren fou la imatge de Jesús a la creu, de talla natural i molt artística, que passejaren ja destrossada enmig d'horribles blasfèmies ... ... Cremà l'església uns dos dies, amb perill que el foc es comuniqués a La casa rectoral, i gràcies a la concurrència d'homes que acudiren per a salvar la casa i amb permís del comitè revolucionari i l'esforç de bona gent, que feren una gran paret de fems en la porta del cor que comunicava amb La rectoria, i amb molta d'aigua, s'aconseguí salvar la casa de L'incendi ... ... Després de mig jutjar-me els revolucionaris, i no trobant cap motiu ni causa de què acusar-me, m'obligaren a presentar-me al comitè de Sant Joan; pocs dies després m'imposaren 500


la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above