46 A I costat dels camins s'aixecaren establiments destinats a poder fer-hi parada. A la vall de Bianya, en la ruta més directa i natural per anar de Camprodon a Olot i l'Empordà, i viceversa, hi havia diversos hostals que ajudaven a fer més planer el camí. El veïnat de Llocalou nasqué a redós de l'hostal allà establert, i el mateix passà a l'actual nucli de I'Hostalnou. Més amunt hi havia l'hostal de la Pineda i, més enllà encara, els Hostalets del Capsacosta. Diversos documents del segle XVIII ens expliquen com se subhastava l'explotació de l'hostal existent al municipi de la Vall de Bianya, encara que, de fet, eren tres els establiments que podia tenir oberts l'arrendatari: un al veïnat de les liles, l'altre a Llocalou i el tercer en la parròquia de Santa Margarida de Bianya o en la de Sant Pere del Puig. El nunci de l'Ajuntament feia les oportunes crides o avisos en els llocs acostumats, i la concessió es feia mitjançant un document notarial, amb la qual cosa s'evitaven maldecaps i es deixaven les coses ben lligades. L'any 1752, per exemple, els regidors fixaren que l'arrendament fos per quatre anys (del dia de cap d'any de 1753 a l'últim dia de desembre de 1756), pel que fa a la venda de pa i de vi a la L'Hosralnou de Bianya, ral com era l'any 1919. menuda, en exclusiva i amb l'única excepció del taverner. Era obligació de l'hostaler proporcionar "posada y aculfiment ordinari, y decent als Passatgers, y altres personas, que voldran anar à menjar y beurer en dit Hostal pagant", per la qual cosa havia d'estar sempre proveït de bon pa i vi per a vendre. De pa, d'acord amb el mostassaf que fixava les venedures per cada quartera de blat que es pastés, en podia vendre de "gros, y menut". Pel que fa al vi, l'arrendatari n'havia de tenir de qualitat, o sigui, "de la Costa y Llansa bo, y rebedor al preu ques vendra en las tavernas de la Vila de Olot, del qual ne
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above