Segons un cens efectuat durant l'alcaldia de Miquel Ventolà, l'any 1859 en el municipi de Capsec hi havia 302 edificis habitats. En la relació s'inclouen les esglésies i les rectories; els hostals de ca la Pineda, de can Rafael (a una hora del veïnat de I'Hostalnou), Muchana i el de la vall del Bac; la teuleria d'en Serrat; els molins dits de Dayne (o Daina), Nou de la Riba, de la Mola, de la Boada, de la Basa, d'en Solà, del Callís, de la Coromina, de Llongarriu, del Pladebeia, de la Plana, Talay, Torrós i l'anomenat Molí Vell, paperer, el qual, junt amb algunes fàbriques, estava situat a la Canya, vora el Fluvià. La resta, a part algunes ferreries, eren cases de pagès i al costat del seu nom i classificació es fa constar la distància que hi havia entre elles i l'Ajuntament. El cens de Sant Salvador de Bianya també degué fer-se en aquella mateixa època, però és ara inexistent. Ens hauria proporcionat una relació exhaustiva de les cases d'aquest municipi, de moltes de les quals avui només en queden petits rastres, si no han desaparegut del tot, i el seu respectiu emplaçament només ~I saben comptades persones. Es el cas de can Mallats, can Bolòs, el Vernedals, el molí d'en Puig, cal Ferrer, can Tòfol, can Sargantana, el molí de les Planes, el Bosc, el Castellot, La masoveria del Pladebeia, f(l/ com era en els anys sef(lnW. Fontanills, el Bosc Verder i Coll s'Espadat, incloses en un llistat que comprèn cap a una setantena d'edificis, comptant-hi els que encara mantenen l'activitat pagesa. El Callís, una de les cases que per la seva arquitectura crida més l'atenció, es troba en el lloc on existí el mas Sant Salvador, adquirit en 1477 per Joan Callís. Els seus descendents directes es mantingueren al front de la casa durant tretze generacions, fins al 1892, en què morí solter Llorenç Callís i l'heretat quedà a mans de la seva germana, Marianna Call ís, que s'havia casat el 1846 amb Josep
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above