76 E n temps de la Guerra del Francès els camins eren molt dolents. La Gazette de Gironne, publicada pels ocupants francesos com a mitjà propagandístic, pel juny de 1812 deia que el govern de Madrid no arranjava les vies de comunicació perquè "creia que este era un media de defensa", i això, junt amb "la laxitud de su administracion dejaba esta hermosa Provincia sin caminos", de tal manera que des de Girona cap a Vic i Olot "no se transitaba sina en ancas de mulos". Ells, els francesos, van arranjar, evidentment, els vells camins, un dels quals era el que menava a Olot i passava pels "famosos desfiladeros de Castellfollit", que ja es podien travessar sense perill i, per tant, "ruedan las cureñas por donde los mulos apenas podian pasar". Els camins eren, sens dubte, estrets i dolents, i no fou fins a mitjan segle que començà a canviar la política governamental, emprenent-se lentament projectes de mil lores viàries. En 1892 es reclamava amb insistència l'ampliació i modificació de part del traçat del vell camí que travessava la plana bianyenca, tràmits que, salvant moltes dificultats, no s'aconseguiren pas d'iniciar fins a l'any 1907. D'altra banda, en 1894 els veïns més directament La carrerera que volra per Sam Pere del Puig rravessa indrers de gran bellesa. interessats demanaren l'obertura de la carretera que, passant pel terme de Sant Joan les Fonts, "atravesara todo Castella de la Montaña y llegara a la Valide/bach hasta su encuentro con el Rio Lierca". Es queixaven de no tenir bones comunicacions entre els dos petits nuclis de població, amb els greus inconvenients que això suposava per al progrés econòmic de la zona 'ya que a duras penas hay un malisimo camino de herradura, distinta para cada uno de el/os". Calia, però, esmerçar-hi diners, fer aportacions gratuïtes de terrenys i recórrer a la prestació
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above