època més tardana. En començar el segle XVI II ja posseïa, la parròquia, relíquies de santa Clara i sant Desideri, que quedaren exposades de manera permanent en el presbiteri. D'aquí ve que aquests dos sants, fent costat a la imatge del titular del temple, sant Pere, ocupin encara ara un lloc destacat a l'altar major. Sant Martí de Solamal, que queda ben a prop, és una altra església romànica a la qual s'afegiren altres construccions tardanes. És interessant el seu absis semicircular, amb un fris sostingut per mènsules i, al centre, una finestra amb arc de mig punt. La porta d'entrada, adovellada, és a ponent. El campanar es dreça sobre la porta. En el segle XVIII fou convertit en una torre amb teulat a quatre vessants. A l'interior del temple hi ha una pica baptismal, d'immersió, ornamentada amb un relleu que representa una corda simple a la part inferior externa i que volta el vas semioval. També hi ha una pica beneitera, d'estil barroc, ornada amb quatre caps que sobresurten. L'església de Sant Martí de Solamal fou donada per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona, al monestir de Camprodon, l'any 979. Solamal és un topònim d'arrel antiga que podria significar que aquest fou un dels darrers llocs de la vall en assecar-se, un solatge. Sant Martí de Solamal, que fou parròquia en els primers temps, sempre ha estat una església d'escassos recursos i en 1582 passà a ser sufragània de Sant Pere del Puig. Segons un vell llevador del segle XVIII , pagaven censos a l'Obra de Sant Martí de Solamal o de Bianya els masos o pairalies de la Rovira, Cabrafiga, Salli Marrí de So/ama/, que havia estat parròquia. passà a ser sufragània de la de Salli Pere del Puig o Despuig. El Molí d 'en Solà, bella casa destinada ara a residència-casa de pagès. Planagem, Plantalec, el Llac, la Boada, la Cambra, Casademont i el Collell, sigui en quartants, mesurons o quarteres. Cases importants d'aquesta zona són, a part les esmentades, la Sosa i la Vila, que guarda mobiliari del segle XVIII i té una galeria porxada molt interessant, orientada al sud-est. No gaire lluny de Sant Martí de Solamal queda el mas Pladebeia (dit també Pladebeya i Pladeveya, modificacions de l'originari pla d'Abella), que dóna nom a tot un fèrtil pla i al veïnat que allà s'estén. Aquesta casa conserva una llinda on consta que Onofre Rovirola i Pladebeya "me feu lo any 1730". També hi ha una llinda de 1880 i al pou hi constava l'any 1761 , sota l'anagrama de IHS. 63
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above