26 La vall de Sant Ponç d'Aulina, drenada per la riera de Sant Ponç, s'estén entre el carenar de les Boixedes i els vessants meridionals del Capsacosta, amb la serra de les Cambres i el Bac de les Planes a la capçalera. És un branc de la vall de Bianya i formà part del municipi de Sant Salvador de Bianya. L'església dedicada a sant Ponç, bisbe i màrtir, és d'origen romànic. Està situada gairebé al capdamunt de la vall, sobre un turó cobert per un bosc mixt d'alzina i pi. Tot i haver estat molt transformada a mitjan segle XVIII, encara hi ha uns petits fragments de pintura romànica a la finestra del mur sud de l'església, i s'ha conservat, adossada en una de les parets, una pica baptismal d'immersió, paral·lelepipèdica i amb una corda ornamental a les cares laterals. És una peça excepcional, ja que són comptades al nostre país les que tenen aquesta forma. Sant Ponç d'Aulina havia estat de bon principi parròquia independent, però acabà per convertir-se en sufragània de la de Sant Salvador de Bianya. Els bisbes de Girona, sigui personalment o per mitjà de delegats, van efectuar entre 1314 i 1858 una setantena de visites pastorals a aquesta darrera parròquia, però ben L'església de Sanr Ponç d'Aulina. resraurada l'wn· / 994. dóna 110111 a rora uíw l'all. poques vegades anaren a Sant Ponç, que visitaven per relació, o sigui, donant per vàlides les explicacions que, sobre l'estat del temple i la situació de la feligresia, facilitaven els rectors. En aquella primera meitat del segle XIV la parròquia era coneguda per Sancti Poncii de Olina, nom que després es modificà per Sanctii Poncii de Aulina. En el segle XVI I la denominació utilitzada fou Sancti Ponty de Alsina, amb les variacions d'Alzina i d'Aulina. No disposava de fonts baptismals ni de sants olis per a l'administració dels sagraments, i l'altar major no era consagrat, però estava decentment ornat.
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above