54 e ada vegada que les tropes franceses han efectuat incursions en les terres gironines, el territori bianyenc n'ha patit algunes conseqüències. Després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), els francesos encara es passejaven per aquí i pertorbaven la tranquil·litat de la comarca. Pel setembre de 1654, es tingué notícia que pel camí ral de Castellfollit a Olot. passava una "gran armada de exercits de França ho francesos, vulgarment dita la armada del príncep de Conti la qual a les hores governava lo príncep de Candala, que publicament se deya constava de deu o dotze mil homens, pocs mes, o menos". Segons Jacint Bartrina, que actuà de testimoni en una sessió judicial, les tropes saquejaren l'església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya i mataren allí quatre homes. Francesc Puigdemont, natural de Sant Martí del Clot, ho confirmà dient que "ab dit robo los dits soldats avian morts quatre homens". Per l'octubre de 1709, en plena Guerra de Successió, les tropes franceses entraren a Olot i van cometre excessos de tot tipus. Després es retiraren cap a Camprodon, però foren perseguides pel sometent i un nombrós grup de paisans armats que, al Capsacosta, causaren un elevat nombre de Reproducció parcial d'un document de 1794, on es diu que els f rancesos han ocupat el Capsacosta. morts i ferits i, fins i tot, feren alguns presoners, entre ells un fill del mariscal René de Froulay, comte de Tessé. Una de les accions més importants de la Guerra Gran (1793-1795) fou la batalla del Capsacosta, el 17 i 18 de juny de 1794. Els francesos, l'octubre anterior, havien entrat a Camprodon, saquejant-lo i cremant-lo, amb la pretensió d'atacar més tard Olot. Arribaren fins a Sant Salvador de Bianya, on els sortí a l'encontre el sometent olotí, que comandava Joan de Vives. La topada va iniciar-se prop de la Pineda, casa situada al costat del camí ral, i batent-los i guanyant-los al
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above