48 P er la seva situació, al centre de la plana, el veïnat de la parròquia de Santa Margarida de Bianya sempre ha estat considerat cap del municipi de la Vall de Bianya. Diverses escriptures notarials dels segles XVII i XVIII deixen constància de les reunions que, el dia de cap d'any, celebraven dins l'església de Santa Margarida de Bianya "los singulars homens y pagesos de las parroquias de Santa Margarida, St. Pere Spuig, St. Martí de So/arnal, St. Martí de Capsech, St. Andreu de Socarrats y Veynat de las /llas ... a fi y effecte de fer Sindichs ea Consols per dita vall de Bianya y veynat de las /llas". ..... -- Aquestes reunions es feien "en virtut de Reals privilegis a dita vall de Bianya concedits". Cadascun dels dos cònsols en actiu proposava dos possibles successors seus. Els assistents, "descarregant en tot y per tot llurs consiencias ab vots secrets de paraula", procedien a l'elecció dels nous cònsols i síndics que, durant un any, havien d'administrar, cobrar i pagar tot el relacionat amb la universitat (ajuntament). També s'elegia el mostassaf, càrrec a exercir pel cònsol cessant que obtenia més nombre de vots. En 1722, quan ja regia el decret de Nova Planta promulgat per Felip V, hi havia quatre regidors: els de Santa L'església de Santa Margarida de Bia11ya coberta de neu. Margarida, Sant Pere del Puig, Capsec i Socarrats. Les coses havien canviat força; obeint una disposició de l'alcalde major de Camprodon, cadascun dels regidors presentava una terna de dos noms per tal que aquell designés qui havia de substituir-los en el càrrec. En aquest període, els homes de les parròquies bianyenques foren obligats a contribuir a la "fabrica de las barracas echas por las Guardias de la linea preservativa del Partida de Camprodon ". L'església de Santa Margarida de Bianya surt esmentada, per primer cop, l'any 858. La donà el comte Guifré de Besalú al monestir de Santa Maria de
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above