38 H i ha, en el municipi de la Vall de Bianya, tres conques hidrogràfiques ben definides: la vall de Bianya, la vall del Bac i la vall de Carrera. Cal afegir-hi, a més, uns petits espais territorials travessats pel riu Fluvià i la riera de Riudaura, respectivament. La conca bianyenca té un desnivell de més de 959 m, entre el puig Estela (1.359,3 m) i el sector de Llocalou, situat per sota dels 400 m. En els vessants del puig Estela, sota el coll de Sentigosa, neix la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que rep els torrents que s'escolen per la serra de les Cambres, a la banda esquerra, i pels bacs de la Roca i de Planagem, a la dreta. Després d'obrir-se pas entre l'accidentada capçalera, la riera de Santa Llúcia de Puigmal comença el seu recorregut per terres més planeres just en arribar al Molí d'en Solà, i continua després cap a Sant Martí de Solamal. Al bell mig del pla de Seia o Pladebeia hi ajunta les seves aigües la riera de Farró, nascuda entre el carenar de les Boixedes i el cimal de les Rompudes. Sota el puig de la Caritat (1.085 m), a la capçalera de la vall de Sant Ponç d'Aulina, neix la riera de Sant Ponç, que recull els torrents i torrentols del vessant sud de la serralada del Capsacosta, de les obagues del carenar de les Boixedes Paisatge nevat amb la Torre de Sant Pere al celllre. i del solell de bona part de la serra de Malforat, amb els seus serrats de Comarrol i del Bertran. Hi ajunta també el seu cabal la riera de Sant Salvador de Bianya, que travessa el petit nucli de població del qual ha pres el nom i passa, després, per terres del Call ís i per sota de can Pere Sastre, que és on té lloc l'aiguabarreig. La riera de Sant Ponç continua, des d'aquest lloc, cap al molí del Clot i la masia la Coromina. Per l'esquerra se li ajunten les rambles que baixen del cap de la Baga (915 m) i del coll de la Barcadura, en el sector del Clot. Més enllà, no gaire lluny del nucli de ca l'Enric, es produeix la confluència de les rieres de
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above