40 Sl ha'dit i repetit que la vall del Bac constituïa, fins al 1843, un petit municipi independentque quedà, llavors, agregat al de Capsec. Pel febrer de 1747, els regidors de la parròquia (municipi) de la Vall del Bac informaven que al poble hi havia 27 cases, 1 O de les quals eren de pagesos i les restants de jornalers, que es collia principalment blat i mestall i en menor proporció llegums, blat de moro, civada i fajol. La situació econòmica era més aviat minsa i es vivia de l'explotació de la terra, dels boscos i de la cria de bestiar. En aquell moment hi havia 460 caps d'oví, però quant a cabrum, vacum, porquí i eugues s'estava molt per dessota del centenar de caps. De fruita se'n collia poca, insuficient per al consum dels mateixos habitants del poble i, naturalment, no hi havia cap fàbrica ni manufactura, ni constava que n'hagués existit mai cap, de manera que tampoc s'havia format cap gremi o confraria d'artesans; tothom es dedicava al conreu. De metge, ciru rgià, apotecari, mestre de llatinitat i de ''primeros rudimientos ", cap ni un, perquè era una terra pobra i gravada amb unes càrregues tan altes "que son tantos los pobres en dicha parroquia que muchos se han de hir por no poder pagar su contingente". La vall del Bac, pe/mig de la qual s 'escorren les aigiies del riu Llierca. La vida a la vall del Bac no era, doncs, gens fàcil. Sota la capa d'una vegetació ufanosa i del verd que caracteritza l'esplèndid paisatge, s'amaga una terra que ha exigit molts suors per a guanyar-se la vida. Pel mig de la planúria s'escorren les aigües de la riera de la Vall del Bac, considerada la capçalera del riu Llierca. L'any 978, el nom del rivulo Lizerca surt en les confrontacions territorials de Sant Andreu de Porreres. L'origen del topònim Bac és obscur. La llegenda parla d'un senyor anomenat Bag o Bach que es refugià en aquesta zona fugint dels sarraïns i féu bastir
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above