Són uns parèntesis rectangulars que s’usen, generalment, en les citacions textuals. El claudàtor d’obertura s’escriu enganxat al terme que té a continuació, i el de tancament, a l’element que el precedeix.
S’utilitzen:
- Per indicar que en un text original, del qual no som els autors, afegim una lletra, un mot o un fragment, ja sigui perquè l’autor se l’ha deixat o bé per fer el text més intel·ligible.
El representant de Gironet, SL, afegeix que [l’empresa] ha aprovat uns nous estatuts.
El diputat de Medi Ambient va dir als mitjans: «Per garantir-lo [el desenvolupament sostenible dels pobles] cal mesurar indicadors com ara la contaminació atmosfèrica i el balanç d’emissions, el soroll, els residus, etcètera».
- En les citacions textuals, i en combinació amb els punts suspensius, per indicar que s’ha omès una part de la citació.
El president va assenyalar que «el paper de la universitat [...] és clau per ajudar a afrontar la crisi».
