Abdó Terrades i Pulí (Figueres, 1812-Medina Sidonia, Andalusia, 1856), ha estat qualificat com "el primer apòstol de la democràcia catalana". Republicà i socialista va portar a terme un actiu treball polític i va participar de ple en els successos revolucionaris de la primera meitat del segle XIX. Va ser elegit cinc vegades alcalde de Figueres i en cada ocasió es va anuHar el seu nomenament. EI juny de 1842 va proclamar la República a la Font del Soc de Figueres. Fou autor de la novel·la La Esplanada. Escenas tragicas de 1828 (1835), de la farsa teatral antimonàrquica Lo rei Micomicó (1838) i traductor de l'obra de Cabet Historia popular de la revolución francesa de 1789 a 1830 (1846). Va fundar el diari El Republicano, on va publicar "El pla de la Revolució" (31-X-1842) poemes a partir dels quals va composar la Cançó de la Campana (1842), de contingut revolucionari i patriòtic. La cançó va ser prohibida pel govern i hom l'ha considerat la "Marsellesa" catalana. Malgrat això, l'himne de la Catalunya popular del segle XIX és persistentment oblidat als cançoners. Sembla que Anselm CI avé va compondre la cantata La Revolución als compassos de la seva música. Clavé també va ser autor de la polka La Maquinista (1867), on la campana adquireix un caràcter obrerista com a senyal de treball i progrés. Jordi Font, des de les pàgines del Diari de Barcelona (9-11-1989), i els empordanesos Alfons Romero i Jaume Guillamet, autor d'una tesi sobre Terrades, han estat valedors en la recuperació del text. Abdó Terrades (1812-1856), capdavanter del republicanisme federal empordanès. CANÇÓ DE LA CAMPANA a la campana sona, el canó ja retrona ... Anem, anem, republicans anem a La victòria anem. a és arribat el dia que un poble tant volia. Fugiu, tirans, el poble vol ser rei. a La campana sona ... La bandera adorada que jau allí empolsada,
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above