68 La Federació Mundial de Carillonistes defineix el carilló com un instrument de música compost per campanes de bronze convenientment afinades i percudides mitjançant un teclat' característic. Només són considerats com a carillons els instruments que tenen un mínim de vint-i-tres campanes. Una de les primeres imatges conegudes d'un carilló es troba a la Bíblia d'Esteve Harding (s. Xli). La tècnica es va anar desenvolupant a Europa en el decurs dels segles XV-XVII. Llavors Brussel·les va ser coneguda com "la ciutat dels set carillons". En el s. XVIII es documenten carillons de 40 campanes i a Lovaina despunta com a carillonneur de renom Matthias van den Gheyn, conegut com "el Bach del carilló". Molts dels pioners eren organistes i ja varen incloure en el repertori músiques populars, relig ioses i cultes amb una predilecció per Bach. Jep Denyn, de la ciutat flamenca de Malines, va fundar l'any 1922 la primera escola de carillonistes. Les guerres varen destruir molts exemplars històrics. Un cens fet l'any 1945 va arribar a catalogarne 250, el major nombre dels quals es troben a Bèlgica, els Països Baixos i França. La ciutat de Tolosa de Llenguadoc compta amb 20 carillons, que es poden consultar a lnternet, així com al web Bell & Carillon Línks. El carilló ha arribat fins a Austràlia. Anna Maria Reverté, carillonista del Palau de la Generalitat de Catalunya. El més notable dels EUA és el de la Riverside Church de Nova York, amb 72 campanes. El de Sant Joan el Vell de Perpinyà i el del Palau de la Generalitat de Barcelona són els dos únics carillons catalans, ambdós en actiu i amb un reconegut prestigi. El nord-català va ser emplaçat el 1885. El seu bordó - la campana més gran- pesa 1.630 quilos, i el conjunt de 46 campanes 8.237 quilos. Ha estat restaurat amb ocasió del 800 aniversari de la Carta de les llibertats comunals de Perpinyà i inaugurat de bell nou el 22 de febrer de 1997 amb
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above