44 E I campaner i/o la campanera és la persona que té encomanada la tasca de tocar les campanes i per mitjà d'elles comunicar avisos i notícies a la comunitat local més immediata. Al bisbat de Girona el seglar que complia els serveis de campaner i sagristà va rebre la denominació de monjo, sense que això impliqués -més enllà del nom- cap mena de vinculació amb l'estat dels religiosos professos. D'altra banda a la seu de Barcelona els monjos eren sacerdots que tenien confiat l'ofici de campaners. També se'ls va anomenar monjos campaners. Bona part dels campaners i campaneres han seguit l'ofici empesos per l'afició i la tradició familiar, successió que en segons quins llocs venia determinada pel gènere. El campaner solia viure en una casa propera al temple que era coneguda com a casa del campaner. Actualment diversos habitatges han estat reconvertits per a donar cabuda a diferents serveis tot i mantenir la denominació originària. Exemples en són la Casa dels Campaners de Salt, que acull el servei de Càritas, o el centre de formació municipal la Casa de la Campana de Sant Feliu de Guíxols. Miquel Sitjà Paré, escolà de Martorell (la Selva), repicant la campana acabada de beneir l'any 1948. La dificultat per escatir el sentit dels tocs de les campanes, la diversitat de tocs civils, els religiosos vinculats a les celebracions litúrgiques i els del pas del temps ha portat a una casuística ben variada pel que fa a la seva adscripció orgànica i la remuneració del mateix campaner. Uns han percebut petites gratificacions per part de les parròquies, altres per recapta entre el veïnat i en altres casos a càrrec del municipi, atès que en ocasions el campaner exercia alhora d'agutzil, nunci o sepulturer. Aquest va ser el cas
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above