32 E ls monestirs ordenen els seus dies d'oració i treball -ora et labora- sota la convocatòria de la campana conventual: celebració dels set oficis canònics (laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes), el capítol, els quefers interns o altres avisos comunitaris. La Regla de Sant Benet (s. VI) disposa que el senyal el faci l'abat o que aquest "encomani aquesta missió a un germà prou zelós perquè tot es faci a les hores corresponents" (cap. XLVII). També estableix que quan els monjos hagin sentit el senyal per a la pregària deixin el que tinguin entre mans (cap. XLIII). Les quaranta-dues fundacions benedictines i dues de cistercenques que es varen instaurar a les comarques gironines constitueixen un llegat arquitectònic excepcional. Un dels monestirs d'homes més rellevants en la història de l'Alta Edat Mitjana va ser el de Sant Esteve de Banyoles (827 -1835). En el segle XVIII una de les tasques dels donats (o conversos) de Banyoles era la de tocar les campanes d'acord amb l'antecedent Ofici de la Corda, ajudar al Reviscolaria tocar quan s'alcés més d'una campana i lligar els batalls. D'altra banda al Donat de la Corda li competia tocar l'oració de punta d'alba (laudes) i la "del rei" a migdia. Una de les obligacions del benefici de La campana Maria Bernarda del monestir cistercenc de Santa Maria de Cadins ha acompanyat la comunitat en les diverses localitzacions que ha tingut d'ençà de la seva sortida de Cabanes (Alt Empordà) en el s. XV. A hores d'ara fa companyia a les monges des del campanar de Sant Medir (Vall de Llémena). Reviscolari era la de tocar les campanes segons la consueta i tocar l'oració angèlica. La desamortització de Mendizabal (1836) va suposar l'exclaustració dels monjos i l'extinció del cenobi. El gener de 1838 varen ser enderrocades les deu campanes del monestir i traslladades sota escorta militar a la Diputació Provincial de Girona. El seu pes era de 62 quintars i 11 lliures de pes castellà. Les campanes també han sotragat la vida contemplativa en demanar auxili a tot el veïnat, com va succeir la nit del 19 de juliol de 1936 a la comunitat cistercenca de Cadins, llavors establerta al Mercadal de Girona.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above