30 E ls artillers dels exèrcits varen mantenir durant segles el pri vilegi de confiscar les campanes i els metalls dels llocs que haguessin estat conquerits mitjançant la seva intervenció, que es justificava pel fet d'haver disparat ni que fos una sola canonada. A Espanya aquesta tradició va ser abolida l'any 1557 per la instrucció d'Augusta dictada per Carles I, que va sancionar públicament la prohibició del dret de campanes, però malgrat això la disposició va esdevenir paper mullat des del mateix moment en què va ser promulgada. La pràctica va continuar i es va conservar de manera generalitzada fins a la i j ?:'4'_·~ Guerra del Francès i fins i tot l'any 1816 encara es mantenia en disposicions de l'exèrcit "el derecho del cuerpo de artil/ería a los meta/es que se encuentran en la p/aza". La consuetud sembla que hauria estat una reminiscència del dret dels exèrcits a apoderar-se de les pertinences de l'enemic, la vinculació dels metalls amb l'artilleria i l'ús de la campana com a instrument militar, ja que era utilitzada a les ciutadelles com a cornetí d'ordres i veu de comandament. La tolerància envers aquesta pràctica es devia al corporativisme militar, atesos els guanys extraordinaris que així obtenien els comandaments i la compensació als endarreriments de les pagues de la soldada. També es tolerava Al començament de la Guerra Civil la campana Martiriana va ser llançada del seu seti del monestir de Sant Esteve de Banyoles. per ser una font de metall per a la fosa de canons. La campana que hagués tocat a sometent o alarma pertanyia exclusivament al general d'artilleria del setge. També es donava el cas d'arribar a fixar el preu del rescat de les campanes com a tribut a redimir per la població, i que se satisfeia tant per motius identitaris com per raons d'util itat pública. A França es va donar aquest supòsit, entre d'altres, en la presa de Danzig per part de Napoleó l'any 1807. Els artillers, segons la seva graduació varen
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above