24 E ls continguts simbòlics de les campanes són diversos i s'estenen a totes les cultures. Els grecs i romans varen atribuir efectes màgics de protecció al so dels metalls (bronze, ferro, argent) produïts per estris diversos (campanes, címbals o martells) per a foragitar els mals esperits i allunyar les desgràcies. A l'antic Egipte els sacerdots utilitzaven picarols amb aquesta mateixa finalitat, i la capa de l'abat Conrad de Canterbury portava 140 campanetes d'argent. Diferents fons arqueològics conserven campanes votives amb inscripcions dedicades a divinitats. El Museo Nacional de Antropología de Madrid manté una nodrida col·lecció d'amulets que inclou campanetes de bruixeria i sonadors amb picarols per a usos màgics i per a prevenir el mal d'orella. A Espanya i França a l'Edat Mitjana també es va utilitzar el so de la campana per a allunyar les bruixes. Les vigílies de Reis, Santa Àgata (5 de febrer), de 1'1 Campana-escultura d'Antoni Tàpies instal·lada a Sabadell. A sota, a l'esquerra, campaneta nigromàmica de Girardius, segle XVIII. Objecte i funció La cultura europea ha establert la significació simbòlica de la campana d'acord amb I' estructura general següent: ss. V-!X: Objecte litúrgic. ss. IX-XIII: Objecte litúrgic, donació pietosa, mitjà de comunicació social. ss. XJII-XIX: Objecte litúrgic, donació pietosa, mitjà de comunicació social, indicador de la presència divina, protector de la comunitat. ss. XIX-XX: Objecte litúrgic, mitjà de comunicació social, mitjà de representació social. MOLLÀ I ALCAÑ!Z, Salvador-Artemi: "Las inscripciones de las campanas de Torrent", a TorretlS núm. LO, pp. 149-150. Ajuntament de Torrent (Pafs Valencià), 1996.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above