22 L' objecte litúrgic més popular i conegut és la campana, que reuneix els elements de tot procés comunicatiu: emissor, receptor, senyal, missatge i codi de senyals, amb una funció de creació d'actituds i estètica. La seva utilització es recull en diferents textos bíblics: l'Èxode, Salms, Siràcida (Eclesiàstic) i la Primera carta als Corintis. La funció cultual de les campanes de mà i suspeses dins l'Església d'Occident és coneguda des del segle VI. Les constitucions provincials de Tarragona i les sinodals de les seves diòcesis sufragànies varen disposar que el viàtic fos portat honoríficament als moribunds amb campana i llum. Tocar les campanes va esdevenir també el servei litúrgic ritual que en el dia de la seva ordenació es confiava a l'ostiari. En el decurs de la Setmana Santa les campanes restaven subjectes a un estricte emmudiment. El seu so era substituït pel de matraques de fusta des del cant del Glòria del Dijous Sant al de la Vigília Pasqual. Dins la celebració eucarística es varen emprar campanetes en el moment de la consagració com una forma de reclamar l'atenció per a l'elevació del Pa i el Vi, i El so d'una campana va ser present en la cerimònia 110 confessional d'aspersió de les cendres del cos de l'escultor Josep Bosch i Puy " Piculives ". Mare de Déu del Mont, gener de 1998. més tard es va afegir el toc per al Sanctus. El moment central de la Missa també s'anunciava simultàniament a l'exterior amb un toc anomenat d'Alçar Déu. Les reformes litúrgiques promogudes pel Concili Vaticà 11 amb la celebració de cara al poble han fet decaure l'ús de les campanetes malgrat que faculten discrecionalment al sacerdot la consideració de la pervivència del costum.
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above