10 La campana neix amb la fosa. L'èxit o fracàs de la seva bellesa i so dependrà de la perícia i ofici del mestre campaner, la composició de l'aliatge dels metalls i la fusió. Malgrat la introducció d'avenços tecnològics en l' utillatge, els elements essencials dels materials i els processos mantenen encara el regust de l'artesania noble i es basen en principis ancestrals. De la fascinació que ha produït sempre aquest treball n'és bona mostra L'Encyc/opédie (17 4 7- 1772) de Diderot i d'Aiembert, que en dóna compte amb tota profusió de detalls i riquesa d'il·lustracions. Avui dia l'ortodòxia discuteix entre diferents cases i marques bescantant o magnificant, segons les particulars preferències, la tradició tècnica d'arrel germànica. Fins arribar al moment màgic de descobrir la campana acabada cal procedir a la consecució de tres grans motllos que gràficament es representen com tres barrets capficats un dins l'altre. Les operacions s'inicien mitjançant la construcció amb materials ceràmics del nucli del motllo (mascle, moll, ànima) que s'allisa amb una cobertura de capes fines d'argila, s'iguala amb un torn que es fa girar a tot volt i s'asseca lentament amb foc de carbó vegetal. Així s'haurà aconseguit el vas buit de la campana. El mestre campaner en plena tasca a la foneria A. Bachert A continuació i al seu damunt es modela la falsa campana (camisa) amb un gruix de fang i cera que donarà les dimensions i perfils a la campana real. Una vegada acabat el motllo es procedeix a la decoració amb la fixació amb cera de figures (iconografia), inscripcions (epigrafia), sanefes i ornaments que quedaran gravats a la cara externa de la campana i li donaran identitat pròpia. Llavors és quan es procedeix a elaborar el tercer motllo (la capa), que és un negatiu de la forma externa. Finalment arriba el moment culminant, que és quan s'aboca la colada de bronze -composta per un aliatge actualment
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above