78 La història de la instrucció pública a Camprodon té la seva primera referència en una carta del bisbe de Girona, de l'any 1447; en la missiva es donava llicència a Joan Guilleta, estudiant d'arts i habitant de la vila, per a tenir-hi una escola, en la qual ensenyaria lògica i gramàtica als nens. Anys més tard, en 1778, a Camprodon hi havia una escola pública amb un mestre secular que feia classe dues hores al matí i dues a la tarda. L'ensenyament era tot en català i el pagava el municipi, amb un sou per al mestre de 100 lliures mensuals; a més, els nens que podien pagaven també un tant mensual. L'escola pública només ensenyava els nens, mentre que l'educació de les nenes era privada. En 1796 s'encarregaven d'instruir els infants dos frares del convent del Carme, fra Pere Dulcet, que era el mestre de gramàtica, i fra Valentí Floriach , que ho era de primeres lletres. Aquests, però, no ho feien gaire bé i els síndics de Camprodon demanaren al provincial de l'orde dels carmelites calçats que els enviés algú més apte i amb millors condicions per a ser mestre. Els pares s'havien queixat de la mala instrucció que rebien els seus fills. El provincial va decidir que era més recomanable que els de Camprodon es busquessin un Ull Cllrs de lIenes del Call/prodoll de la postguerra. mestre secular, el qual tindria més paciència i agradaria més als veïns de la vila. L'any 1806, l'ensenyament dels nens de Camprodon estava a les mans d'en Gabriel Orri, mestre de gramàtica, que fins a aquell any s'havia encarregat també de l'escola de primeres lletres. Però ara, l'Ajuntament havia decidit de contractar un prevere de la parròquia, en Francesc Camps. Gabriel Orri es queixava a les autoritats que, amb aquella decisió, deixava de cobrar uns diners que necessitava per a viure. Vist que no hi podia fer res,
camprodon
To see the actual publication please follow the link above