30 V a néixer a final del segle V, a la ciutat franca d'Embru, als Alps. Els seus pares eren membres de la noblesa; el batejaren amb el nom de Patllari. Era un adolescent quan va acompanyar el bisbe de la seva ciutat a l'exili forçós a què l'havien condemnat els heretges, i amb ell va arribar a Viena. Ja adult, el papa va nomenar-lo bisbe d'Embru. Era caritatiu amb els pobres i tenia el do de la profecia, ja que va augurar la data de la mort del rei i la seva pròpia. Els àngels l'acompanyaven i el protegien sempre. Va morir santament, tal i com havia viscut, l'any del Senyor de 518, quan era papa Felip III i Teodoric, Clotari i Xildebert regien el país dels francs. Alguns segles més tard, un monjo de la regla de sant Benet, del monestir de la Portella, a Osona, anava a Roma a buscar algunes relíquies per al seu convent. Arribat a Embru, va decidir que se n'emportaria les despulles de sant Patllari, que era venerat a aquell lloc. Amb aquell tresor va iniciar el camí de retorn; un dia, la mula que guiava es va aturar a Camprodon i no va voler donar ni un pas més, la qual cosa va ser interpretada com un desig L'arquera d'argem qlle guarda les relíquies del sallf patró de , Camproe/ol/. Es del segle Xv. del sant de quedar-se a la vila. Les relíquies varen ser custodiades al monestir de Sant Pere. La protecció de sant Patllari vers el poble es va manifestar de seguida. Es deia que, gràcies a la seva intercessió, va ressucitar un infant que havia estat col'locat al seu altar; que protegia de les tempestes, dels llamps i dels trons, de la pesta i d'altres mals, sobretot del mal d'orella. També se li atribuïen guariments dels ulls malalts. Va començar, així, una devoció mil'lenària envers un sant estranger que va estar proclamat patró de Camprodon.
camprodon
To see the actual publication please follow the link above