58 A Camprodon hi havia antics oficis, molt relacionats amb la vida rural, que avui han desaparegut. Encara queda un sanador, que és l'únic a tota la comarca. En Jaume Soler va aprendre l'ofici del seu pare. S'ha dedicat des de molt jove a sanar (capar) xais, bous i porcs de les cases de pagès del Ripollès, la Garrotxa i també de França. Els bous s'havien de sanar perquè, si no, s'embraonaven i eren perillosos, i els porcs, a més, ~i no són sanats la carn els put. Es una feina molt delicada, que precisa de molta destresa i molta pràctica. Després de sanar l'animal, el cus amb unes agulles especials. No hi està pas més d'un minut, a fer tota l'operació. En Jaume Barceló feia carros. Ho feia tot a mà, treballant la fusta seca de noguer, d'om o d'alzina. S'hi dedicava des de començament de segle i el seu gendre va continuar el negoci durant un temps curt. A can Llapí i a cal Baster feien basts. En Bernardí Planella i en Jaume Bertran fabricaven a mà les albardes dels animals de càrrega. Amb bast i cuiro "vestien" els matxos que portaven els pagesos. En Bernardí Planella va ser l'últim baster de tota la vall. Abans, tothom es calçava amb A call Plal/t'sas fcniell l/lla sabateria . ell la quat treballava la família i algulls aprenems. El sabarer era ell Domènec Planesas. esclops. Eren calents, resistents i molt pràctics. Els feien a ca l'Escloper, ofici que practicava en Josep Juanola. Es dedicava a aquesta feina des de 1920 i treballava amb els seus fills. Tots anaven a bosc a tallar la fusta, que era sempre de pi o de saule, i allà mateix feien els esclops. Llavors els duien al taller del carrer València, on amb un aixol els donaven la forma, que perfilaven amb el punter; amb la cullera i la rasa els buidaven; llavors, els polien i els posaven la gansola, que collava el peu.
camprodon
To see the actual publication please follow the link above