50 Molts dels actuals centres hospitalaris foren, antigament, elements de l'organització de beneficència i de caritat del municipi, més que no pas establiments sanitaris. Tot i que també atenien malalts i hi havia metges i atencions mèdiques, funcionaven sobretot com a centres d'acollida de pobres. L'hospital de Camprodon no sabem quan va ser fundat. Una nota del segle XIX diu que podria ser dels temps dels comtes, de les acaballes del segle IX, però malauradament tota la documentació del centre es va cremar en l'incendi de la vila del 1793. La primera notícia és de 1633 i es tracta de la donació que va fer un prevere, en Pere Benet Marsal, a l'Hospital de Pobres i Malalts. La donació consistia en 300 sous cada any, establerts en pensió sobre censos, amb una obligació explícita del molí de Milany amb les seves terres. Pere Benet es reservava, a canvi, el dret de disposar sempre d'una cambra lliure a l'hospital, que podria ser ocupada, en cas de necessitat, per ell o per membres de la seva família; mentre no la utilitzés ningú, es podia fer servir per a allotjar pelegrins. Era, concretament, la "cambra dels capellans". L'hospital funcionava amb una administració interna pròpia, que s'encarregava de l'atenció En el segle XVI ja hi 1/(/ cOl/stància d' /111 hospital al poble. Devia fra ctar-se d'l/li alberg de pobres i malallS. dels interns i del bon funcionament del centre. Els administradors tenien un càrrec anual. En 1819, el càrrec es va establir a perpetuïtat. El govern de l'hospital el tenien, llavors, el Dr. Martí Montanyà, el reverend Pere Ferrer i en Gabriel Teixidor, en Joaquim Mas i en Salvador Coq, que n'eren coadministradors. També hi havia dues hospitaleres, la Joaquima de Torres i la Jacinta Malet, encarregades de fer escombrar i regar les sales diàriament, que tenien també cura dels malats.
camprodon
To see the actual publication please follow the link above