Fou un iHustre pedagog, un investigador de l'ensenyament. Va ocupar un lloc clau i decisiu en la renovació de l'ensenyament a Catalunya. Va ser secretari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i secretari del Consell de Cultura de la Generalitat. És conegut arreu d'Europa. Segons una seva alumna, Galí no era gaire alt, era molt prim, de caminar àgil i silenciós, i tenia el gest característic d'unir les mans i refregar-se-les. Parlava baix, mai no cridava ni alçava la veu. Un dels aspectes més destacats del seu esperit era la ironia, acompanyada sempre d'una gran elegància. Feia els gestos lleus i àgils, i sempre anava vestit de negre. Aquest pedagog, que era filòsof i que entenia que "no existeix una pedagogia sense una filosofia", va néixer a Camprodon, a una casa del carrer de Sant Roc, a tocar el Pont Nou, el dia 11 d'abril de 1886. El seu pare, Francesc Galí i Claret, es dedicava al comerç de bestiar. La seva mare era de Surroca. Tenia sis germans més. En 1897 el pare es va morir i tota la família es traslladà a Barcelona, on la mare obrí una passamaneria a Gràcia. Alexandre era, en aquell temps, deixeble del seu oncle, Bartomeu Galí, que tenia una escola al carrer de Trafalgar. Durant una època també fou mestre seu Pompeu Fabra, que era cunyat de l'oncle. L'estiu de 1909, Joan Bardina li va oferir treball a la seva escola de mestres, on va coincidir amb Josep Carner, Frederic Rahola i Josepa Soronelles. Aquell mateix estiu va publicar els seus primers articles a La Font Nova, de Camprodon. AI cap d'uns anys de treballar a l'escola de mestres, un grup de fabricants de Terrassa li van proposar de muntar una escola per als seus fills a aquella ciutat. A. Galí va acceptar l'oferta i va néixer l'Escola Vallparadís, on també hi treballava la seva esposa, Josepa Herrera. El 1913, Prat de la Riba va visitar l'escola i va proposar-li a Galí ser oficial de secretaria del Consell d'Investigació Pedagògica. Amb aquesta feina, que feia als matins, Galí va disposar de temps lliure per a treure' s el títol de mestre, que encara no tenia. Però ell ja dominava la pedagogia, i tenia un ampli coneixement del moviment pedagògic internacional; des de 1926 va organitzar, cada any, un Curs Tècnic de Pedagogia que estava afiliat a l'Institut de Ciències de l'Educació, de Ginebra. La Dictadura de Primo de Rivera va suprimir les institucions educatives de Catalunya, i Galí, juntament amb alguns professors de l'escola graduada i els pares dels alumnes, va crear la Mútua Escolar Blanquerna, que constava de l'Escola Blanquerna, amb parvulari i quatre cursos d'educació elemental; l'Acadèmia Monturiol, de batxillerat per a nois; l'Acadèmia Elisenda, per a noies; l'Acadèmia Campmany, d'estudis preparatius de comerç i indústria, i l'Acadèmia de Música de Barcelona. Quan va acabar la Dictadura, Galí va ser nomenat secretari del Consell Informatiu de Pedagogia de la Diputació de Barcelona i, en 1931, secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat. Seguí dirigint B1anquerna. La Guerra Civil va fer clausurar l'Escola; el dia 25 de gener de 1939, l'Alexandre Galí va marxar cap a Camprodon, i des d'aquí, poc després, cap a França. Va tornar a Catalunya el 1943 i va començar a treballar com a historiador i en l'elaboració d'una coHecció de diccionaris. En 1955 va reprendre la seva activitat pedagògica. El 1968, va rebre el nomenament de membre de l'Institut d'Estudis Catalans. A primera hora del matí del 29 de maig de 1969, va morir a Barcelona. Dins del corró de la màquina d'escriure hi havia un full amb aquest text, que resumeix prou bé el seu pensament: '"Com resoldre que cada home
camprodon
To see the actual publication please follow the link above