56 La tradició comercial de Camprodon és molt antiga, iniciada amb el mercat del segle XII. El creixement més important del comerç camprodoní va tenir lloc a la darreria del segle passat. La demanda de la població autòctona es va incrementar amb la dels estiuejants. Amb l'esclat del turisme aquest fet encara es va aguditzar més. Actualment, a gairebé tots els carrers de Camprodon hi ha botigues que ofereixen els productes més variats. Algunes tenen una història antiga i les regenten ara els descendents dels seus fundadors. D'entre les botigues més antigues hi ha la de ca la Campanera, situada al carrer d'Isaac Albéniz. L'establiment va ser obert el 1763. Sembla ser que ja hi venien, com ara, productes del porc. La campanera era la mestressa que, molt antigament, tocava les campanes del rellotge de la vila, que és just al davant, sota el castell. AI cap d'uns quants anys, en 1793, es va obrir can Rúbies, al Prat; era, en els seus inicis, una taverna on també hi venien productes alimentaris i s'hi feia ball ; actualment en són propietaris els descendents directes dels primers amos. De començament del segle XIX data can Sala, del carrer Ell )0(/1/ PUIOIl":, de cal Rellotge/". l'a obrir la hotiga a fina! del segle XIX. València, on ara venen qarquinyolis, galetes i gelats. Es de l'any 1818; hi feien fideus i pasta, i el fundador va ser en Patllari Tresserras, un avantpassat d'en Rossend, que n'és l'amo. El 1870, en Francesc Majentí, en Xec, va obrir una botiga a la casa de sota el Pont Nou. Venia sabates. Era el temps de la guerra franco-prussiana i els francesos, que passaven força gana al seu país, venien a Camprodon a comprar menjar. En Xec els venia les botifarres i altres productes dels porcs que matava per a consum propi. Així va començar una de
camprodon
To see the actual publication please follow the link above