14 J aume I va fundar la Ral , prop de Camprodon, en el segle XIII, com a capital de vegueria posada sota jurisdicció reial. Aquesta disposició atreia els habitants de Camprodon, que fugien de les feixugues càrregues que els exigia el monestir com a senyor feudal de la vila. Hi va haver una forta emigració i l'abat va intentar de frenar-la. El 15 d'octubre de 1248 va concedir una carta de franquesa, per la qual els camprodonins quedaven exempts de l'eixorquia, la cugucia i la intestia, entre altres mals usos; la carta regulava de nou les prestacions degudes al monestir. Però tot això no va ser suficient. El rei volia tenir la jurisdicció de Camprodon per a convertir la vila en cap de vegueria; i finalment els monjos cediren i la van vendre a Jaume I pel preu de 500 sous barcelonesos anuals, i a canvi, a més a més, d'una sèrie de rendes de valor equitatiu que el monarca cedia al monestir i que provenien de la vall de Ribes i de Prats. Però les discòrdies eren freqüents i va haver d'establir-se un nou acord legal. Era l'any 1251 , en què el bisbe d'Elna, Berenguer, i el jutge reial, Bernat de Vich, declaraven que Camprodon seria, des d'ara, senyoriu exclusiu del rei, i concedien al monestir el dret de percebre una indemnització per la cessió total dels drets. Però, tot i COlllprodoll \"li ser. des de 1250, vila del rei. C abal de SallI Pere l'O malll elli,. . cenes jurisdiccions. aquests actes legals, hi hagueren problemes entre el monarca i els abats fins que, en 1333, Ramon de Guixà, abat del monestir de Sant Pere, va cedir definitivament i totalment tots els drets i jurisdiccions senyorials sobre Camprodon al rei Alfons. De fet, però, les coses no havien pas canviat gaire per als camprodonins. Ara que depenien del rei, havien de continuar pagant els censos i havien de complir amb els drets senyorials. Un d'aquests drets era el d'alberg; Jaume I
camprodon
To see the actual publication please follow the link above