54 En els primers temps de la industrialització, les màquines, que eren cada vegada més perfeccionades, eren vistes pels obrers com enemics que feien el seu treball "cobrant" molt menys i, a més a més, una de tota sola feia la feina de molts, per la qual cosa els treballadors es precipitaven a l'atur i a la misèria. Per a acabar-ho d'agreujar, la introducció de màquines tan perfeccionades comportava la decadència del treball a domicili, en el qual s'ocupaven tants camperols en els dies que al camp no hi havia feina, cosa que els ajudava a incrementar una mica els migrats ingressos que treien de la terra. El problema era general arreu de tots els països europeus industrialitzats i rebia el nom de ludisme, perquè una de les primeres accions contra les màquines la va protagonitzar un obrer anglès que es deia Ned Ludhman. A Catalunya, les accions de ludisme començaren molt aviat; una de les primeres fou, precisament, a Camprodon. El poble era, des de l'edat mitjana, un important nucli de la d'indústria tèxtil, sobretot en la manufactura de la llana. Dels antics paraires, teixidors i tintorers dels gremis medievals s'havia passat a indústries tèxtils més especialitzades que en 1788, per exemple, Les primeres fàbriques de rèxtil de Comprodoll estaven sitl/ades prop de les forces hidràuliques. A la fàbrica Lacor es va insta/·lar una màquina anglesa de cardar i filar la I/ano. produïen 369 peces de draps vint-i-dosens, 320 peces de draps vint-i-sisens, 410 peces de baieta, 114 draps setzens i 50 ratines, a més de 3.200 flassades de color i blanques. Hi havia tres màquines de tòrcer mogudes per força hidràulica i tres nocs o batans. Els camprodonins treballaven en el sector del tèxtil amb el "domestic system", és a dir, a casa, a hores, i en alguns casos com a treball
camprodon
To see the actual publication please follow the link above