A Camprodon, molta gent de fora hi ve a passar l'estiu. Ja se'n té constància en 1785, quan 43 forasters varen venir al poble durant la temporada estiuenca. Hi venien a "prendre aires saludables", els mateixos que, en 1856, devia buscar en Ferran Oliveda, que es féu construir una casa d'estiu, una torre, al passeig de la Font Nova. Poc després va "descobrir" el poble el qui seria l'estiuejant més iHustre i el més estimat pels camprodonins, el doctor Bartomeu Robert. Era president de l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona, i en 1899 va ser alcalde de Barcelona. En 1901, era el president de la Lliga Regionalista. El Dr. Robert era metge dels aristòcrates i de l'alta burgesia barcelonina, i des que va venir a Camprodon a passar un estiu va recomanar als seus pacients l'estada al poble, per a guarir-se de molts mals. Així fou com va començar a venir gent rica de la capital, que aviat seguí els passos dels Oliveda i es va fer construir torres d'estiueig. AI començament, el punt central d'habitació d'aquella colònia estiuenca era el passeig de la Font Nova. En 1897 ja eren 125 les famílies que passaven l'estiu a Camprodon. Els periòdics locals parlaven dels "Iujosos carruajes tirados por briosos caballos que eruzau la carretera". Entre les famílies amb més tradició, que ja venien en el segle passat, hi ha els Mas de Xexàs, els Garriga, els Carulla, els Vidal i Ribas, els Sangerman, els Cabot, els Torrella, els Parellada, i fins el cònsol de Bolívia! Entre els atractius de la vila hi havia el de poder fer excursions pels voltants. Això fou el que va atreure, el 1899, en Miquel Cuní, membre de l'Associació d'Excursionistes Catalans. Dels seus dies passats al poble, en deixà constància escrita en un curiós opuscle, Vuyt dias en Camprodon, on es veu quina era la mentalitat d'un senyor de Barcelona que "anava al camp": "un cop instal·lats a la cambra de la fonda ( ... ) quedàrem encisats del hermós paisatge". I dels progressos dels camprodonins, diu: "sempre han sigut amables i servicials amb els forasters, i ara ho son ab més finura" ( ... ). Es lamenta que els del poble ja no facin servir les barretines, cosa que els devia fer, als seus ulls, més pintorescs. De l'Associació n'era president un altre enamorat de Camprodon, en C. August Torras. Era de Barcelona, i durant els anys vint va presidir el Centre Excursionista de Catalunya. Aquell primer promotor de l'excursionisme català, que va impulsar les obres del xalet d'Ull de Ter, passava els estius a Camprodon amb la seva família. En 1908, eren més de 1.000 els forasters que estiuejaven a Camprodon. Eren distingits i rics, i les senyoretes vestien amb gases i mussolines, mentre que els senyors, elegants, duien barret i bastó. Es reunien al "Casino de la Unión Veraniega" i es relacionaven poc amb la gent del poble. Començaven a arribar a final de juny: les senyores, les criatures, el servei i les dides arribaven amb carrruatges, més endavant amb automòbils, i s'instaHaven; els senyors venien Aspecte del passeig MariswlIY, zona de les fOrres d' estiueig, al seu començament.
camprodon
To see the actual publication please follow the link above