52 Amb la mort de Ferran VII, va plantejar-se el problema de la seva successió. Tot i la derogació que el rei havia fet de la llei Sàlica, bona part dels qui havien de ser governats per la seva filla Isabel no acceptaren aquesta com a reina i proposaven, per a dur la corona, Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei difunt. Mentre els isabelins es declaraven liberals i lluitaven per una Espanya unida sota Isabel de Borbó, el carlins defensaven el lema de Rei, Inquisició, Furs i Absolutisme. En 1827 va esclatar a Catalunya, amb la Primera Guerra Carlina, la revo lta dita dels Malcontents. L'aixecament va suposar la mobilització d'entre 2.000 i 3.000 homes, conduïts per capitosts dubtosos, un entremig de lladres de camins i de guerrillers. Entre els més famosos hi havia Josep Bussons, àlias en Jep dels Estanys, que havia estat miquelet, desertor, lladre i contrabandista, i que s'havia autoproclamat general de divisió i comte de Berga. El dia 20 d'octubre de 1827 es va presentar a Camprodon amb 700 homes armats. Varen assetjar la vila i, al capvespre, el capità rebel va ordenar que es convoqués l'Ajuntament i exigí el lliurament de 600 duros. Els consellers van assegurar que no hi havia aquells diners a DI/ralli la CI/erra dels Malcomems. el cabdill Jep dels Estanys prengué Camprodoll i l'{I exigir /11/ fo rt resea/. les arques municipals, i explicaren que ja havien patit l'atac dels rebels feia ben poc temps, en el mes d'agost, quan el "malcontent" Jaume Mata els va obligar a pagar 4. unces d'or i en Miquel Vionet l'import de 560 rals. A això calia afegir-hi que el dia 2 d'aquell mateix mes d'octubre en Joan Cavalleria, un altre "malcontent", va exigir 4 unces d'or, 4 duros i 4 rals. Tot havia passat sota amenaça amb trabucs i carrabines. Per a sortir del pas, els síndics anaren a trobar l'abat de Sant Pere, que, amb la seva
camprodon
To see the actual publication please follow the link above