a representant, havia d'acceptar el càrrec i complir amb el seu paper. Tots els membres estaven obligats a combregar sempre que h i havia una celebració especial per a la confraria. Si un d'ells necessitava diners, l'associació l'havia d'ajudar amb el fons comú, i si no n'hi havia, els pabordes podien imposar una quota especial. La confraria tenia el dret de rebre, de qualsevol persona que vingués a vendre a Camprodon, quatre sous de plata. Sempre que un dels confrares o confraresses moria, se li deia una missa especial a la capella de Sant Eloi Salli Eloi és el parró dels ferrers. els daguers i els ({l'gell/ers des dels (emps mediem/s. de l'església parroquial. A les processons, un confrare elegit anualment era l'encarregat de portar la bandera de Sant Eloi. El dia del patró tothom havia de pagar dos sous de plata. Amb aquests estatuts quedava regu lada la vida interna de la confraria, els aspectes relatius al treball i a la legalitat i també, en certa manera, la moralitat dels artesans de Camprodon. I diu la dita popular: "Sant Elo i, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ser ferrer; i de gran ... va ser sant." Confrares de Sant Eloi en 1699 Joan Cabanaeh, daguer Joan BenTan Petit, baster 10an Borrasser, muler Antoni Hortolà, mestre de cases Presidents anuals de la confraria Pere Coma Josep Sentenaeh Joan Galceran Ferrers Josep Rovira Francesc Torrent Jaume Mirambell Josep Mirambell Ponç Laeot Daguers Ponç Cabanaeh Patllari Solà 33 Jeroni Labrunyà, major de dies Josep Bertran Perit Basters Pere Joan Faura Joan Bigu Ferrer de claus Jaume Pujol Benet Pujol Joan Pau Verd Raimon L1idera Bernardí Lacot Llorenç Guillaumes Mulers Patllari Borrasser Salvador Tomàs Bernat Gomar Gabriel Sitjar Gaspar Seguí Francesc Pena Benet BeJ10lieh
camprodon
To see the actual publication please follow the link above