El llenguatge administratiu ha de buscar el respecte i la correcció en el to relacional, però defugint maneres d’expressar-se impròpies d’una societat moderna i igualitària. Per això es consideren poc recomanables verbs que denoten una certa idea d’humiliació com ara suplicar (que cal substituir per verbs més neutres, com per exemple sol·licitar o demanar), o fórmules d’afalac, com ara És gràcia que espera obtenir del recte procedir de Vostra Il·lustríssima, ja que, d’una banda, l’Administració està al servei de la ciutadania i, per tant, la relació que cal establir-hi ha de ser igualitària, sense connotacions jeràrquiques; i, de l’altra, és inadequat qualificar de gràcia (o de favor) les accions de l’Administració que, de fet, estan regulades legalment.

També és molt útil el tractament de vós (vegeu 8.1.1, «El tractament personal de l’emissor i del destinatari»), ja que permet utilitzar el mateix tractament tant per a un conseller o un diputat com per a un particular, sense que en cap cas es perdi el respecte ni la correcció.

En llenguatge administratiu s’ha de procurar evitar també la discriminació per motius de sexe. Per això convé evitar l’ús sistemàtic de formes únicament masculines en benefici d’altres opcions més neutres. Ara bé, la no-discriminació no pot entrar en contradicció amb els principis de claredat, precisió i concisió que hem esmentat més amunt. Al capítol 2, «Usos no sexistes i llenguatge no discriminatori», trobareu diferents recursos per evitar la discriminació en els textos.