26 La comunitat cistercenca de San Feliu de Cadins es nodria de noies a partir de l'edat de quinze anys, las quals sol·licitaven ser admeses i passaven a la categoria de postulants. Aquest període durava sis mesos, després dels quals les noies eren novícies. Llavors ll iuraven la pròpia persona com a professió temporal i als vint-i-cinc anys la solemne. En aquest moment renunciaven a tots els seus béns a favor del monestir. A partir de llavors no podien tenir res propi, tot era comú entre els membres de la comunitat. En cas de sortir-se de la professió, se'ls tornava el dot que havien entregat en el moment d'ingressar. Era molt important per a la postulant l'aportació d'una dotació o proveïment, ja que si no ho feia no tenia ni vot ni veu dins del monestir i era destinada a les feines més senzilles. Per això hi ha diverses donacions destinades a potenciar les novícies. Per arribar a abadessa calia tenir més de quaranta anys d'edat i portar-ne un mínim de deu a l'orde. En alguna ocasió procedien de famílies nobles com l'abadessa Marquesa, de la nissaga dels Rocabertí. En el monestir hi havia els càrrecs d'abadessa, de prioressa, de cellerera, de portera, de cantora, d'obrera, d'hostalera, d'almoinera, de A les terres de l 'entorn de l 'antic monestir pasturen. les ovelles. sagristana i de cambrera. El 1297 hi havia catorze monges i el 1337 eren disset. Quant a servei religiós, hi ha un escrit del 1301 dirigit al clergue establert al monestir i "a tots els altres clergues de dit monestir", cosa que fa suposar que a més d'atendre el servei religiós de les monges ho feien igualment per als habitants dels veïnat i que devien viure dels beneficis de l'església del monestir. De la dotació de les novícies hi ha alguns casos molt concrets. El 1261 Guillem, jutge de Palau,
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above