Aquest convent es va mantenir al llarg de més de tres segles i al seu voltant va formar-se un veïnat, com ho demostra el fet de disposar d'una hostatgeria per a recollir malalts i transeünts. Igualment palesen la importància d'aquest poblat les mencions d'estada d'un sastre, un ferrer i un pagès, que indiquen que a més de ser un monestir amb unes religioses dedicades a la vida contemplativa acollia una altra comunitat humana. Entre el 899 i 1169 mai cap investigador no ha explicat l'evolució i creixement d'aquella església pre-romànica i la seva ampliació i conversió en un monestir. Només consta que el 1125 Arnau de Cabanes els va fer donació d'un terreny i un colomar i el 1154 Arnau Gaufred els va deixar totes les ovelles, bous i draps que tenia. El 1481 hi ha l'última notícia de la presència de l'orde a Sant Feliu de Cadins. Es tracta d'un donatiu d'un cavaller domiciliat a Girona. El 1492 les monges abandonaren Cadins i es traslladaren a Girona en un convent, avui desaparegut, que van construir en el barri del Mercadal. Les monges van endur-se'n de Cabanes la imatge de la Mare de Déu i la campana. Vista de l'església romdnico· gàTica des del sud-oesT, on es veu la magniTud del Temple. A Cabanes van deixar l'església que encara es conserva i l'abadia, avui desapareguda, i el cementiri que està sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades de la Muga. Des de Girona van mantenir el domini directe de tot aquest patrimoni, que incloïa cases, terres campes, olivets, vinyes, molins, prats, pastures, arbres i forns de teules a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vila-sacra fins la desamortització de béns l'any 1836. L'edifici del monestir fou venut el1517. L'última abadessa de Cadins fou Mundina d'Estruça. Jardí de/ mas de Sam Feliu de Cadins. 25
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above