La Guerra gran

Cabanes

38 A mitjan segle XVIII el govern de Madrid va decidir la construcció d'una gran plaça forta a l'Empordà en previsió de noves guerres. En el primer estudi es diu que per la construcció de la fortalesa a l'Empordà "hay en él los puntos de la villa de Figueres, Villa Beltran, Cabanas, Ostalnou, Castelló de Ampúries i Peralada". Alguns foren rebutjats aviat. El cas de Cabanes va merèixer més atenció ja que alguns tècnics el consideraven un lloc preferent pel fet de trobar-se en el seu terme municipal el Pas de les Moles, punt de convergència dels camins que conduïen als ports del Portús, del Portell i de Banyuls, que eren els passos obligats per travessar la frontera en aquesta comarca. Finalment es decidiren per Figueres per disposar d'un nucli important de població al seu costat. Les obres del castell van durar de 1753 a 1766. Del municipi de Cabanes es van aportar una gran quantitat de rajols del Forn del Gestí i sobretot sorra de la Muga, que era conduïa al castell per un sender que desde llavors va ser conegut com el Camí de la Sorra. El 1773 els regidors de Cabanes van entrar per primera vegada a l'interior d'aquest fort en ésser citats, juntament amb els altres pobles de la comarca, a una reunió convocada per l'autoritat Alfons es veu la muntanyeta amb el castell de Figueres que havia de defensar la comarca. del corregiment en la qual se'ls va fer saber els perjudicis que es derivarien de la cria de bestiar i de l'abús de treure llenya per a ús domèstic, ja que els militars necessitaven tota la fusta per fer-ne carbó vegetal per a la fàbrica de municions que hi havia a la farga de Sant Llorenç de la Muga. L'any 1779 es va establir el cadastre de Cabanes, en el qual hi havia 402 contribuents, repartits en 1.123 parcel·les de terra.


Cabanes
To see the actual publication please follow the link above