18 E I municipi de Cabanes, en trobar-se dins del comtat de Peralada, mantenia un règim feudal amb algunes llibertats, encara que sempre supervisades pel comte. Una d'aquestes autonomies era de tipus polític i permetia un consell obert en el qual el poble tenia la facultat de nomenar els càrrecs municipals del batlle i els cònsols, encara que sempre supervisats pel procurador del comte. A vegades el comte delegava l'administració de justícia, com es demostra l'any 1397 en què el vescomte de Rocabertí Jaufred, que també es titula senyor del castell de Cabanes, va confirmar a fra Bernat, abat de Sant Pere de Rodes i a tots els seus successors d'aquella abadia totes les justícies civils així com el control de les pastures que el vescomte tenia a Cabanes. Aquesta disposició fou reafirmada en el 1423. Però per als cabanencs, més importants que aquests drets eren les prerrogatives que de caràcter econòmic mantenia el comte sobre les terres incultes, les aigües i certes taxes. El catedràtic figuerenc Albert Compte, en un exhaustiu treball sobre la Concòrdia del 1700, explica que el comte, ultra les consegüents jurisdiccions civils i criminals, comptava també amb el dret de percepció d'una part o terçó del delme parroquial sobre el gra, raïm, oli, cànem o llana, censos, taxes, lleudes en una proporció de la Ermita de Sant Sebastià, on el comte feia consell obert i eltestimo11i del seu domi11i. setzena part dels fruits d'un sector de les terres cabanenques i el domini directe dels boscos, dels erms i de les aigües, a més de la propietat del molí fariner, que arrendava per un termini de cinc anys. Fins el 1700 la major part de les terres incultes estaven a mans del comte, el qual autoritzava la seva utilització per treure només llenya, herbes medicinals i caça. Per demostrar tot aquesta jurisdicció, el comte acudia a l'ermita de Sant Sebastià en un acte públic en el qual reiterava la possessió del seu domini. Aquesta capella es trobava
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above