emplaçada al mateix lloc de l'actual, davant la gran esplanada del castell, en una construcció de la qual es desconeix l'antiguitat, ja que l'existent fou bastida el segle XVIII. Els administradors del comte eren els encarregats d'arrrendar les terres i de cobrar taxes sobre el bestiar i determinats productes agrícoles. Per augmentar els ingressos econòmics del comte els seus procuradors transformaren els antics sa/tus o terres de garrigues i erms en camps de cult iu, una actuació que retallava l'ús comunal de les terres que de temps immemorial es destinaven a pastures del bestiar. Això va ocasionar els primers i llargs plets de tipus econòmic entre el comte i els veïns. Per altra part, els administradors del comte El canal de/ molí. En el 1700 el comte llogava el molí per un període de cinc anys. Pararge de les pedres blanques, una de les zones on el com re percebia censos i laxes. consideraven que algunes de les seves terres incultes cedides per a pastura eren utilitzades per a altres usos als permesos i que s'aprofitaven d'algunes espècies arbrades, quan només podien treure tamarius i salits. Uns i altres s'acusaven d'usos abusius en l'explotació en benefici propi. Els enfrontaments eren continuats i en alguna ocasió havien arribat fins i tot a l'empresonament d 'algun cabanenc, com en el cas de dos hisendats que van permetre l'entrada del seu ramat d'eugues en terres de cultiu establertes per comte. Les diferències ocasionaven plets constants i van decidir, tots plegats, viure en pau, i el 1700 es va fer la concòrdia que va acabar amb totes aquestes discòrdies. El jurament del comte "La municipalitat y el pueblo reuní dos ante la capilla aguadaban la llegada del Señor. Entraba éste en el templa seguida de su servidumbre, cubierto y ceñida la espada, y acercàndose al altar, presentàbale el sacerdote el libro de los Santos Evangelios. Arrodillado ante él y descubierta ya la cabeza, juraba, puesta la mano diestra sobre el signo de la redención humana y ellibro Santo, guardar y cumplir y hacer res petar los fueros y privilegies del condado, en tanto el pueblo le prestava homenaje como señor alodial. Concluido el juramento, dessenvainaba la espada y poníase el guante en señal de posesión, rnientras la multitud agrupada a la puerta de la capi lla, le aclamaba como Señor del pueblo y del condado". F. Monsatvatje. Notes històriques. xvm. pag. 40. 19
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above